Game Over

A Barcelona el musical està ara en mans de la resistència: muntatges de petit format defensats per un grup de convençuts que aposten pel gènere amb més il·lusió que mitjans. Game over, comèdia romàntica posada en peu per Jaume Giró, és un d’aquests projectes que lluiten contra el signe dels temps. Només per això mereix atenció i aplaudiment. D’altra banda, l’espectacle voreja el llindar benintencionat de l’amateurisme. La història, després d’un prometedor inici –dos amics-amics que  decideixen tocar-se–, es conforma amb recórrer les noves trames de la comèdia musical popularitzades per sèries com Smash o Glee, o funcions com Edges. Canvia el llenguatge, el sexe es tracta d’una manera més explícita i els protagonistes no passen de la vintena. La típica història de noia coneix noi, s’enamoren, s’enfaden i es reconcilien... o no.
Res de nou defensat sobretot amb entrega i entusiasme per una parella que en la seva faceta actoral està encara per fer. Encara falta la tècnica que permet entendre bé el text i fer de la naturalitat alguna cosa no impostada, també és cert que tots dos es creixen quan toca cantar, sobretot Marc Gómez. Game over guanya punts quan es passa de la comèdia parlada a la cantada. Per les aptituds vocals dels intèrprets i pel descobriment d’un catàleg de temes signats pels successors estilístics de Jonathan Larson. –J.C. Olivares.