Direcció i dramatúrgia: Jordi Casanovas. Ajudantia de direcció i traducció: Sílvia Sanfeliu. Interpretació: Dafnis Balduz, Manel Sans i Javier Beltrán. Locució: Joan Salvat
Què opinaria Donald Duck Trump de l’espectacle que ha estrenat al festival Grec Jordi Casanovas? Estem segurs que el Partit Demòcrata l’aplaudiria i fins i tot el faria servir en el conflicte amb el Senat per limitar la possessió d’armes de foc als Estats Units.
'Port Arthur' és la dramatització de l'interrogatori real d’un assassí a càrrec de dos inspectors del cos especial de la policia de Tasmània (Austràlia), extret dels fons wikileaks. El presumpte criminal que encara no ha estat condemnat s’enfronta a dos clàssics perfils de sèrie de policies en un diàleg on es van descobrint parts dels fets, però que bàsicament retrata la personalitat alterada del protagonista.
Casanovas ha treballat en el mateix territori que aquell magnífic 'Ruz-Bárcenas'. Un teatre document que en aquesta ocasió no ens toca de prop i ens arriba, en tot cas, com el que podria ser un capítol d’una hipotètica sèrie seriosa, vull dir sense morbo, sobre les massacres al món al qual auguraríem èxit. 'Port Arthur' és carn de televisió feta teatre. Bon teatre. Intrigant teatre que lògicament no ens permet entrar en detalls perquè la peça s’aixeca sobre un diàleg a tres bandes i poques accions amb un final que sinó resulta del tot sorprenent sí que dóna comptes de la magnitud de la tragèdia.
Bon treball d’actors. Amb un Dafnis Balduz que broda el pantanós perfil d’un home que sembla parlar sincerament tot i que sembla ignorar molta part del que ha fet. Malalt? El cert, i això no surt a l’obra, es que a Martin Bryant el van declarar apte per ser jutjat després d'avaluar-lo psicològicament. Si pensen a anar a veure l’obra els prego que no busquin el nom a internet. La història és de sèrie sencera.
