L'Agrupación Señor Serrano ho ha aconseguit. Després d'anys i panys creant espectacles petits, gairebé de butxaca, amb el trio associat (Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal) donant la cara i tot el cos en escena, han parit a 'Kingdom', un xou expansiu, una nova clau de volta en el seu llenguatge escènic, potser una mica més cap a la 'performance', entre 'Brickman Brando Bubble Boom' i 'Birdie'. Han creat un xou amb cinc intèrprets multidisciplinars en escena, música a tot drap, projeccions, vídeo i una història sobre el capitalisme explicada a través de l'exportació dels plàtans.
El que sempre em deixa de pedra en els espectacles dels Serrano és el seu sentit de l'humor, la ironia fonda, de fons, que carreguen a les seves peces. A 'Kingdom', potser més que en altres xous, n'és la pedra de toc. Ens diuen que, tot i el que podem dir i patir, mai no havíem estat millor. Fan que ens riguem de la nostra misèria. L'únic problema que hi veig són, de fet, els plàtans. Els Serrano aixequen funcions amb molt pes, molt argumentades, i explicar la història del capitalisme contemporani, del masclisme contemporani, a partir dels plàtans, amb la Bíblia i King Kong pel mig, és graciós, però la cosa no passa d'aquí.
El que sí que és extraordinari és la posada en escena. Surts envigorit del teatre, ja que estem parlant d'un xou que ho té tot a nivell escènic: ritme, tensió, tecnologia ben aplicada, una música excel·lent, uns intèrprets de primera. No es pot demanar res més.
Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal. Performance: Diego Anido, Pablo Rosal, Wang Ping-Hsiang, David Muñiz, Nico Roig.
