Després de veure 'En masse' no sé si la música clàssica (Schubert i Stravinsky) és una bona companyia per al circ. Sé que si a sobre hi afegeixes música electrònica (Klara Lewis), com passa a la primera part de l'espectacle, segur que no funciona. També dubto si el petit escenari del Palau de la Música és un bon lloc per col·locar-hi deu acròbates dins un artefacte escènic (un gran globus polèdric transparent), un tenor i un piano. Perquè, simplement, no hi caben.
'En masse' és un espectacle que demostra la qualitat tècnica dels Circa, una companyia australiana capitanejada per Yaron Lifschitz que hem vist un parell de vegades en els últims anys, amb 'Opus' i 'Beyond'. I no és la primera vegada que relacionen circ i música clàssica. Aquí, a través del 'Winterreise' de Schubert i 'La consagració de la primavera' de Stravinsky, la música, preciosa ens mans del tenor Hans Yorg Mammel i els pianistes Jordi Masó i Miquel Villalba, fa de contrapunt a un intent de mostrar-nos un món apocalíptic, on només és possible reeixir a través del treball col·lectiu. Les escenes col·lectives són espectaculars.
El problema, al meu entendre, és que Lifschitz planteja els moviments de la seva tropa com si fos un coreògraf, cosa que els obliga a fer moviments ràpids, potser massa ràpids, cosa que xoca amb la idiosincràsia del circ, on sovint calen uns segons més per preparar l'entrada. Els acòbrates 'ballen' al ritme de la música i estan massa marcats pel pentagrama.
Concepció: Yaron Lifschitz amb l'equip de Circa Música: Franz Schubert, Klara Lewis, Igor Stravinsky. Interpretació: Circa Ensemble.
