Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Beyond

Circa promet sorpreses al Grec

La companyia de circ australiana busca l’intimisme a ‘Beyond’

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

"La diferència del circ amb la dansa o el teatre és que és menys avorrit i més extremat". Així de rotund i directe sona Yaron Lifschitz, el director de la companyia australiana de circ contemporani Circa. "Jo vinc del món del teatre i encara m'encanta poder llegir Shakespeare o qualsevol altre dramaturg que sigui bo. Però en un escenari vull que passin coses excitants".

És la tercera vegada que es presenta a Barcelona, primer va ser amb 'Circa', després 'Opus' i ara amb 'Beyond', que de les tres és la més intimista, càlida i generosa... però en el fons sempre és el mateix. Un mateix repte per fer emocionar el públic trencant els esquemes establerts i les línies marcades en carpes i teatres. "No faig distinció entre clown, acròbata, home, dona... penso en tots els intèrprets com a persones que fan un viatge plegats".

Aquesta manera de treballar l'ha dut de Brisbane al món, en constants gires internacionals. "Treballo set dies a la setmana i dotze hores al dia, amb gent de tres o quatre franges horàries diferents, pràcticament sense excepció". Des de fa quinze anys que Yaron Lifschitz no coneix el descans però és feliç.

El secret de l'èxit, a part de la constància i de la valentia, és haver estat capaç de crear obres de gran bellesa que funcionen tant per a adults en els cabarets berlinesos, com per a públic infantil en espais a l'aire lliure. Tothom s'hi diverteix. 

També t'agradarà

Grec 2014: Els imprescindibles
  • Teatre

Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Grec 2014: La partida (Dealer's Choice) Autor: Patrick Marber. Direcció: Julio Manrique. Interpretació: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila.Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber, com ja ho va fer amb 'Senyoreta Júlia' a partir de la versió que Marber havia fet del clàssic de Strindberg. Manrique dirigeix ara una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot, 'no es juga a les cartes, es juga a l’home'. Grec 2014: Mata'm Autor i director: Manel Dueso. Amb: Àurea Márquez, Carlota Olci

Grec 2014: espectacles infantils
  • Nens
  • Performance

El festival d'estiu de Barcelona també programa espectacles per a nens El festival Grec ha programat mitja dotzena d'espectacles infantils perquè els més petits també formin part del certamen. I això, sense tenir en compte que els menors poden gaudir perfectament de moltes de les obres de teatre, dansa i circ que es podran veure aquest juliol a Barcelona MiniGrec 2014: Dot Altíssima i ben blanca. Així és la paret de la qual té cura la Laia. En el moment que detecta la taca més petita, la fa desaparéixer de seguida. Però tot està a punt de canviar amb l’arribada del Dot. I és que, amb ell, la Laia emprendrà un viatge a través de la música i el color, un viatge en què només els caldrà unir els punts per  descobrir un univers màgic. Dansa, teatre, arts plàstiques i les tecnologies més noves es combinen en un espectacle familiar que s’inspira en l’univers de Sol Lewitt, un artista lligat al conceptualisme i el minimalisme. Edat recomanada, a partir de 4 anys. MiniGrec 2014: Punch & Judy a l'Afganistan Les tropes aliades destinades a l’Afganistan estan de sort: acaba d’arribar en Nigel, un titellaire, per fer-los passar una bona estona. Però el seu ajudant, l’Emile, ha desaparegut. I mentre el busca, acabarà trobant... l’amagatall de l’home més buscat del món, Punch Bin Laden. Neville Tranter utilitza tècniques dels titelles tradicionals per parlar del món d’avui o, més ben dit, d’uns mons que xoquen i no s’entenen. També t'agradarà Cartellera de teatre infantil Els espectacles pe

Publicitat
Els actors més sexis
  • Teatre

Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat