Poques oportunitats tornarà a tenir Pere Arquillué d'interpretar un personatge tan gran, tan complex, tan dens, tan poca-solta, com el de Johnny Byron 'El Gall', un Falstaff del segle XXI amb frases de Hamlet inspirades per William Blake. Un home a qui tothom visita, però a qui ningú no estima de debò, llevat de Ginger (Marc Rodríguez), el seu Sancho Panza particular. Un home a qui els joves descarrilats veneren, un petit déu del bosc amic del gegant que va fer Stonehenge, ressuscitat un parell de cops, 'dealer' local, l'ànima de les festes. Ell és encara al peu del canó, gaudint de la vida, com un adolescent apressat per existir, mentre que els de la seva quinta en reneguen i veuen amb ulls desaprovadors el que ells van fer de joves, pobres farsants.
Arquillué coixeja, s'apunta a la disbauxa, dubta, somriu i crida, com aquell Ricard III de temps pretèrits sota direcció d'Àlex Rigola. En les mans de Julio Manrique, l'actor sap que disposa d'un personatge que no tornarà a fer. I s'hi abraona com si li anés la vida. No té res a envejar a l'enorme Mark Rylance que el va interpretar a Londres en el muntatge original de la peça de Jez Butterworth i que li van valer un Olivier. Diria que fins i tot s'assemblen. Dos titans en la pell d'un pocapena amb cor d'elefant. Marc Rodríguez és un perfecte 'partenaire' en el paper de fidel seguidor del monstre, sempre col·locat, innocent, adolescent etern.
'Jerusalem' podria ser la resposta al 'Temps salvatge' de Josep Maria Miró, una mena de mirall, ja que els adversaris d'El Gall són els que viuen a la nova urbanització construïda a 400 metres del seu bosc. Allà s'hi consumeixen els renegats i la jove Ivana, que la veig fugint del bloc d'apartaments per anar a passar-s'ho bé amb el pobre Johnny.
Manrique sabia que 'Jerusalem' és una peça d'una altra lliga. I això es veu quan, enmig d'una de tantes disbauxes, fa que el professor (Víctor Pi) es despulli i, foll, copuli la terra, el bosc d'El Gall. Quan fa que una 'rave' sembli una 'rave' i no un ball de final de curs de primària, cosa que passa sovint als nostres teatres. El director sap accelerar a fons i frenar en sec. Encerta totes les músiques, des del 'Changes' de Bowie al 'Hey Boy Hey Girl' dels Chemical Brothers. Fins i tot el que sona de fons, a la festa major del poble! Un gran muntatge servit amb passió pel teatre.
Autor: Jez Butterworth. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. Interpretació: Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Balart, Clara de Ramon, Anna Castells, Albert Ribalta.
NO T'HO PERDIS: 19 preguntes a Julio Manrique
