Harlem Swing, Ain't Misbehavin'

Els anys 20 i 30 van ser la primera edat d’or de la música negra i el Cotton Club a Harlem, un dels seus locals mítics. Fats Waller va contribuir amb cançons a construir aquest mite. La producció d''Ain’t misbehavin' no pretén reproduir el luxós ambient del club. Les seves pretensions són més modestes. Els cinc protagonistes es conformen a recrear qualsevol altre local del Harlem de l’època. Llocs per celebrar la llibertat clandestina que oferia la Llei Seca. Petita orquestra, humil escenari, un pianista solitari en una cantonada i homes i dones jugant a flirtejar. La fórmula funciona, encara que als intèrprets els costi superar la barrera de la rutina. Però són grans professionals que quan perceben que la sala es refreda, troben la manera de fer creure que el que ofereixen és una genuïna celebració de la cultura negra urbana. A favor tenen veus poderoses i un repertori imbatible. En contra, una posada en escena de circumstàncies i un disseny de so que els boicoteja.
El 1983 Ain’t misbehaven va ser la gran sorpresa de la temporada al Victòria. Sense aquest factor en una ciutat allunyada del circuit, el muntatge queda en un agradable revival. Ni més, però tampoc menys. –Juan Carlos Olivares.