Incendis

Teatre
Incendis
Incendis

Desplegament de gran estrena. El Romea sensiblement transformat en la seva arquitectura. Incendis té l'alè de l'esdeveniment teatral. Declaració de principis d'una nova etapa artística. Dirigeix ​​Oriol Broggi sobre la terra que gairebé sempre l'acompanya. El text és de Wajdi Mouawad, un autor precedit pel prestigi internacional i l'excel·lent record que va deixar fa dos anys a Temporada Alta quan ell mateix es va ocupar de la direcció d'escena de Litoral, un altre dels textos que amb Boscos, Cels i Incendis componen Le sang des promeses, la seva tetralogia de la memòria i el desarrelament. Quatre textos que reinterpreten la tragèdia clàssica des de l'experiència d'un nen libanès que va viure la guerra, la violència fratricida i l'exili.

 

Mouawad és un autor que incorpora un llenguatge obertament poètic a les cicatrius de la seva memòria. Records dolorosos que sublima servint-se del to mític de la tradició oral de la cultura musulmana. Mouwadad escriu contes cruels, construeix amb les biografies llegendes del seu propi passat que es representen en un escenari. Un dotat germà Grimm de la catàstrofe humana que va viure el Líban en els anys 70. Aquesta dimensió se li escapa a Broggi. El minimalisme realista del director conviu sense entendre's amb l'univers líric i abstracte de l'autor. Es perceben massa dubtes, buscant un impossible equilibri entre el documental de guerra i el poema. Si Mouwadad vola sobre l'horror, Broggi intenta ancorar-lo  a la terra sense considerar que així dilueix la dimensió mítica que fa digerible el determinisme de la tragèdia clàssica.

 

El públic viu amb desconcert el llenguatge sofisticat i exquisit de l'autor quan a l'escenari els personatges no estan tractats amb la distància de la llegenda, quan un naturalisme còmplice estrany en aquest context intenta colar-se dins el muntatge. El públic només troba sentit en la intensitat emocional de les interpretacions. Tots han comprès la profunditat de les ferides que comparteix Mouwadad. Una implicació que es fa espès i atent silenci quan l'escena està protagonitzada per Clara Segura i Màrcia Cisteró. Elles dues entenen perfectament la grandesa mítica dels seus personatges: dues dones que s'alcen sobre el seu destí per entrar en la immortalitat, encara que siguin déus ocults entre els mortals. Eternes en el record de la seva tràgica història que perviu en la memòria dels altres. Mouwadad els ofereix l'eternitat escrita sobre el paper. –Juan Carlos Olivares.

LiveReviews|0
1 person listening