Dramatúrgia i direcció escènica: Rafel Duran. Amb: Mercè Anglès i Anna Güell.
Dues dones seuen front a front. Decideixen, sense dir res, perquè el diàleg es projecta en una pantalla, fer un joc teatral. I decideixen parlar del poder i l’ambició. Parlar de Ricard III, un dels reis més sanguinaris de la monarquia anglesa i una de les obres més cruels de Shakespeare. Ho faran tot invocant doncs les reines que envolten el monarca. Personatges secundaris sobre els quals Rafel Duran ha escrit, servint-se tant de l’original com de l’obra 'Les reines', de Normand Chaurette, una dramatúrgia de quatre personatges per a dues actrius. Totes elles són, o han estat, ambicioses, totes elles han pagat o pagaran el preu amb la mort dels seus marits i fills. No són tan diferents a la fi de l’estrafet Ricard III, el personatge absent però omnipresent en els diàlegs de les dones.
'Invocació' vol ser una caixa de ressonància del pitjor de l’ambició pel poder amb les meravelloses paraules de Shakespeare. Anna Güell i Mercè Anglès diuen el text amb força, amb profunditat i traspuant les emocions de les reines destronades. 'Invocació' és un espectacle sense una història construït amb escenes de les trobades entre les protagonistes que aprofundeixen en el tema des de la humiliació a la vanitat. Un espai buit i un bon espai sonor, amb la versió de 'God save the Queen' de Sex Pistols inclosa, molt adient per submergir-se en aquell món. No s’han de buscar ressons de l’actualitat, tot i que el poder és l’ambició capital del sistema democràtic.
