Dir: Mercè Cervera. Amb: Pilar Martínez, Manuel Veiga.
Resulta curiós que mentre el Teatre Nacional de Catalunya s’apunta a la commemoració dels cent anys (aniversari discutible) del naixement de Carmen Amaya amb un espectacle d’hibridació flamenca amb tots els ets i uts, i sabent que el director del TNC, Xavier Alberti, és el comissari de l’Any Amaya, sigui una petita sala on podem trobar una aproximació teatral rigorosa, emotiva, intemporal al món gitano i al Somorrostro on va néixer la 'bailaora' més famosa de tots els temps.
Manuel Veiga ha recuperat una obra escrita fa vint anys i que figura dintre dels actes del centenari, però sense rebre cap mena d’ajuda. No hi ha diners per a la gitana. D’aquest espectacle, estrenat a Tàrrega fa dues dècades, va escriure Francesc Rovira Beleta, el director de 'Los Tarantos': “El valor que té d’espontània, d’autèntica i ben documentada descoberta dels gitanos del Somorrostro li dóna una singularitat mai no mostrada en cap ocasió”. I així és. A 'Jar', Manuel (Manuel Veiga) un gitano que va marxar cercant 'parné' i que s’ha convertit en una famós ballarí retorna, no sap molt bé per què, al magatzem de la seva infantesa al barri de barraques de Barcelona. Allà trobarà la seva companya de jocs, Maria (Pilar Martínez), enamorada d’ell aleshores i ara. Però el temps no passa perquè sí.
Superba Pilar Martinez (com li brillen els ulls) i molt en el paper Veiga, 'Jar' és una petita joia de teatre amb un text tan respectuós amb el caló com ple d’alè poètic que captiva l’espectador, el fa gaudir i apropa la figura de Carmen Amaya amb la mateixa força del seu 'taconeo'. No se la perdin.