Ja no hi ha llocs sense amo. L'espai té ara sempre amo, públic o privat. En un passat tan llunyà que sembla mític –aquell en què creu Johnny Byron "El Gall", protagonista del 'Jerusalem' de Jez Butterworth- els boscos eren refugis sense lleis. Llar de lladres, gegants, desclassats, fades, fugitius, elfs i bojos. En una clariana d'un bosc assetjat per la pressió urbanística ha instal·lat la seva caravana un 'outsider' de sang gitana i cognom de poeta romàntic. Entre drogues, alcohol, música electrònica i escombraries convoca una cort de perdedors, joves que sota la seva ombra protectora es lliuren a un hedonisme desesperat.
Al Romea la versió de 'Jerusalem' dirigida per Julio Manrique ha perdut potser la majestuositat d'aquest bosc que regalava al Teatre Grec i que s'erigeix en la gran metàfora de l'obra. Però segueix ocupant el discurs central d'un gran text que és un cant elegíac d'una Anglaterra desapareguda que ressona en les paraules de William Blake i en la música de Hubert Parry. Potser és aquest el motiu que 'Jerusalem', lluny de la seva terra, perd cert sentit. Però es mantenen uns personatges poderosos, al·lucinats, clarividents. Tenim un 'fool' shakespearià absorbit per Marc Rodríguez, un menestral tret de 'Somni d'una nit d'estiu' molt ben defensat per Albert Ribalta, una aparició gòtica d'un hipnòtic Víctor Pi i un gegant imparable interpretat per un superlatiu Pere Arquillué. Un actor que sembla instal·lat en l'excel·lència quan cauen a les seves mans personatges més grans que la vida, com aquest Falstaff contemporani.
Autor: Jez Butterworth. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. Interpretació: Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Balart, Adrián Grösser, Anna Castells, Clara de Ramon, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro.
