David Climent i Pablo Molinero són dos extraterrestres que fan que ens ho passem pipa en cada espectacle de loscorderos. Recordo, per exemple, 'elhombreVisible' (2014), com un dels millors xous de l’any. Però tampoc no tenen la gallina dels ous d’or. I tenen dret a relliscar, com els ha passat a 'La banda del fin del mundo', on han construït un xou directe que mira al públic –com sempre– a través de la música i una idea vaga de l’apocalipsi. Per fer-ho possible han incorporat l’electrònica de Miss Q (Pia Nielsen), la qual dota de gruix i cert sentit la proposta musical de la tropa.
El que em va passar és que, per primera vegada amb loscorderos, em va costar entrar dins l’espectacle, tot i que el crescendo final, amb un ésser-megàfon enmig de la boira, em va deixar bocabadat. El problema potser rau en què no ens deixen clar d’inici si estem a punt de veure un concert o un xou on aquesta banda de la fi del món farà de mestre cerimònies al funeral de la humanitat. La seva RE-EVOLUCIÓ queda curta.
