La creació contemporània en escena

Àlex Rigola, que acostuma a sorprendre al públic amb els seus muntatges escènics, ha volgut fer un pas més enllà amb la seva nova proposta, ‘Macho Man’, una proposta de teatre documental que vol denunciar la violència masclista. En aquest espectacle és el propi espectador el que entra en escena, en grups reduïts, per seguir un recorregut marcat que el portarà per diversos espais que mostren diverses cares de la violència de gènere, en l’àmbit de la parella, familiar, laboral, social i judicial. Una proposta que, a més de ser completament diferent al que ens tenen acostumats els teatres, ens remourà per dins. Podeu fer un tastet amb aquest vídeo.

Us imagineu un espectacle protagonitzat per un robot? Doncs això és el que proposa el prestigiós col·lectiu alemany Rimini Protokoll amb ‘Uncanny Valley’, que busca reflexionar entre la relació entre l’home i la màquina. De fet, segons expliquen en el vídeo de presentació, un ‘uncanny valley’ és la manera en què el roboticista japonès Masahiro Mori denomina als robots que semblen humans però no prou i esdevenen inquietants i pertorbadors. Qui sap si aquest no serà el primer espectacle d’un futur teatre protagonitzat per màquines...

Experimentar i explorar. Aquest és el punt de partida de ‘Here’, un espectacle que barreja dansa i música i que suposa la trobada en escena de la ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé, el ballarí francès Guilhem Chatir i la soprano Astrid Stockman. Gira al voltant del naixement i la necessitat de trencar amb tot i té la intenció d’apropar-nos a la veritat a través de la dansa, física i vibrant.

La nova proposta d’Angélica Liddell, un dels referents de l’avantguarda teatral europea, passa en un món esgotat de suportar la seva pròpia misèria. ‘Génesis 6, 6-7’ és un espectacle que barreja teatre i poesia i que entrecreua la fúria del mite de Medea amb l’Antic Testament. Us deixarà sense paraules!

Dorcas és la primera deixeble femenina de Jesús i la primera persona a la que va ressuscitar un apòstol, transformant-se així en un ésser superior. A partir d’aquesta figura, el creador Jan Fabre porta a escena ‘The Generosity of Dorcas’, un solo interpretat pel ballarí Matteo Sedda, que arribarà a un estat de trànsit i d’èxtasi físic i mental. I tot, al ritme de la música de Dag Taeldeman.