El món de Pere Calders és prou fascinant com per alliberar la imaginació d’un director. Els seus contes tenen l’atractiu de la precisió en la descripcions i la sorpresa que s’amaga en l’imaginari de l’autor disposat a trencar qualsevol lògica. Però Calders escriu, entenem, des del realisme i el seus personatges són tot sovint recognoscibles encara que puguin tenir una petita alteració en la conducta o en el posat.
Sincerament, no creiem, com ens diu la directora de la proposta que es presenta a la Sala Fènix, que els contes de Calders siguin “obertament còmics”. Ben al contrari, són divertits precisament pel que amaguen i per això és bàsic treballar-los des de la contraposició del que sembla normal i que creix anormalment però amb una lògica interna impecable que desemboca en l’absurd.
La cua del paradís vol difondre la literatura de Calders, de qui aplega una sèrie de relats procedents de Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil o L’honor a la deriva, tot relligats amb una seqüència d’una cua de cinema. La mirada de la directora, Ruth Vilar, està esbiaixada al portar les narracions cap al món de la caricatura. És la seva proposta i Salva Artesero i Neus Umbert són els encarregats de posar-ho tot plegat sobre l’escenari en un notable esforç per assumir la quarantena de personatges que hi desfilen. Creiem que Umbert té més misteri que el seu company, que il·lustra els personatges amb una exageració estèril.
