La indiferencia de los armadillos

Cinc són els personatges de 'La indiferencia dels armadillos' d’Abel Zamora: dos homes i una dona amb marcats perfils sadomasoquistes, el fantasma d’una mare morta i un xai humà que porta a la mirada escrit el sacrifici. Quatre cossos maltractats i una ombra. L’autor està molt present en un text d’estructura cíclica, de llenguatge sec i violent, que incorpora un lirisme tallant; obra anímicament nocturna, amb una visió descarnada de la humanitat, amb el sexe com a motor d’insatisfacció. Un to molt proper a la dramatúrgia cruel de Mark Ravenhill.

Dirigeix ​​Sergio Caballero. Entre director i autor també ocupen el 50% del repartiment. El completen María Maroto i Paco Trenzano. La claredat afilada del text s’embolica en part per una posada en escena que tendeix a l’artifici del neòfit. Caballero ja té certa carrera com a director i hauria d’haver superat certes debilitats, com adornar l’acció amb elements per trencar la naturalitat de l’escena i recuperar la idea del distanciament. 'La indiferencia dels armadillos no necessita aquests ornaments aliens a la lògica del text'. Quan desapareixen, la sordidesa psíquica de l’obra s’imposa amb totes les seves conseqüències sobre l’ànim del públic. Contundència dramàtica recolzada per unes interpretacions generoses amb uns personatges sense salvavides d’empatia. És impossible estimar, però això els fa encara més interessants. –J.C.O.