La niña gorda

Teatre
3 de 5 estrelles
La niña gorda
1/2
© May Zircus / TNCLa niña gorda
 La niña gorda
2/2
© May Zircus / TNC La niña gorda

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Fer un monòleg sense res més que un pianola i una banqueta comporta els seus riscos. I més quan l'actor té l'objectiu d'explicar-nos una història amb múltiples personatges, portar al teatre una novel·la, com és el cas de 'La niña gorda' de Santiago Rusiñol. Es corre el risc de la monotonia, de no passar de la lectura dramatitzada, del conte a la vora del foc. Jordi Oriol, que, tot i la seva joventut, porta uns quants monòlegs excelsos damunt les espatlles, ha fet un esforç majúscul per evitar tot això, amb gestos precisos, una dicció fina i l'entusiasme de qui sap que la seva empresa és complexa, però molt em temo que la direcció minimalista de Xavier Albertí no l'ha ajudat gaire.

Com pot explicar un home sol la vida d'una noia descomunal, grandiosa, a dins de la qual batega el cor d'una papallona? Una dona a qui els pares venen per no haver de treballar, enamorada del domador que té la brillant idea de convertir-la en un mico de fira? Com es poden fer palesos tots els dilemes que ens planteja Rusiñol quan mostres un muntatge sense capes? Com a narrador, Oriol sempre la clava, però és en el trànsit entre un personatge i un altre on no veiem cap diferència de matís. 'La niña gorda' és una gran història que hauria merescut ser explicada amb tots els ets i els uts, com 'Els jocs florals de Canprosa'. Reduir-la a la mínima expressió, sense ser una obra d'una gran poètica, no li va a favor.

Autoria: Santiago Rusiñol. Direcció: Xavier Albertí. Adaptació: Jordi Oriol. Amb: Jordi Oriol.

Detalls

Els usuaris diuen

LiveReviews|0
1 person listening