'La nit just abans dels boscos' és una de les peces més representades de Bernard-Marie Koltès. La posada en escena que ha imaginat Roberto Romei, en producció del festival TNT, s’allunya del plantejament original tot respectant el text i, miracle, fent que les paraules d’aquest estranger a qui han robat i apallissat ressonin més actuals, naturals i espontànies que mai. Romei ens canvia el punt de vista de l’original, el de l’emigrant que s’explica a una altra persona silent. S’emporta al carrer el protagonista i converteix el públic (35 persones per funció) en còmplices, companys, col·legues del relat.
Al bell mig del carrer l’estranger atura el grup. És un de tants dels que passen per aquells carrerons foscos. És un home que necessita explicar petites coses de la seva vida que reflecteixen el món actual i que crida a la insurrecció de les rates, nosaltres, en contra dels poders que ens tracten com merda.
Lluny del lament, de la denúncia angoixant, de la desesperació, Òscar Muñoz crea un personatge empàtic, lluitador, agitador, tendre també. i camina per l’amor, la mort, el sexe, amb nosaltres, els seus companys. Ens toca. S’adreça a tots i cadascun dels acompanyants mirant als ulls i de la seva boca surt el discurs d’un de tants homes abandonats per la societat. Un solitari, un estranger, un marginat i un diagnòstic del nostre món tan actual, malgrat el temps passat des de l’escriptura (1979), que arriba al moll de l’os tant dels més joves com dels més grans. Imprescindible.
