És cert que l’òpera és un gènere profund, però qui ha dit que la comèdia no ho sigui? Le nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart, demostra precisament això: que darrere els embolics amorosos, les disfresses i les rialles també s’hi amaguen grans reflexions sobre el poder, el desig i les relacions humanes. Estrenada el 1786 i basada en l’obra de Beaumarchais, aquesta òpera va ser revolucionària perquè ridiculitzava l’aristocràcia i convertia els criats en els personatges més intel·ligents de la història. Però el que la fa immortal és la manera com Mozart transforma aquesta comèdia en un retrat profundament humà dels sentiments.
Ara el Gran Teatre del Liceu recupera aquesta obra imprescindible del 4 al 21 de juny, amb una nova producció dirigida per Marta Pazos. La funció especial LiceuUnder35 serà el 4 de juny, abans de les representacions obertes al públic general. El repartiment combina joventut i experiència amb noms com Luca Pisaroni i Sara Blanch al capdavant.
La història gira al voltant de Fígaro i Susanna, dos criats que estan a punt de casar-se, però el Comte d’Almaviva intenta seduir Susanna aprofitant els seus privilegis. A partir d’aquí, es desplega una cadena de conspiracions, malentesos i intercanvis d’identitat que converteixen l’òpera en una maquinària teatral perfecta. Però sota l’humor constant també hi apareixen la frustració, la gelosia i la tristesa, especialment en el personatge de la Comtessa, que viu amb dolor les infidelitats del seu marit. Aquesta barreja de comèdia i emoció és el que continua fent de Le nozze di Figaro una obra absolutament moderna.
