Després d''Ovelles' i 'La pell fina', no hi ha dubte que el duet de dramaturgs Carmen Marfà i Yago Alonso tenen un do especial per a la comèdia generacional, fins i tot la familiar. Perquè si en aquella explotaven amb molta traça el repartiment d'una herència entre tres germans, ara premen el gas a fons amb un conflicte entre amics que té molt de Yasmina Reza, també la intel·ligència emocional de l'autora francesa. Recorden 'Un deu salvatge'?
La història comença amb el Nacho (Francesc Ferrer) que va a veure uns amics de tota la vida, l'Eloi (Biel Duran) i la Sònia (Laura Pau), que acaben de mudar-se a fora de Barcelona i han tingut un fill. Van ser carn i ungla durant anys, però ara fa molt de temps que no es veuen. En Nacho, a més, els ha de presentar la Miranda (Ángela Cervantes), amb qui fa vuit mesos que surt. L'ocasió s'ho val. O potser no. Van viure vides convergents i ara es troben en estadis diferents.
'La pell fina' parla de l'amistat, de com el temps la modifica, però sobretot parla de la veritat, de quanta veritat som capaços d'assumir a la vida, d'aquest anar fent amb els ulls clucs i tants condicionals que, quan es veuen de fora, són realment absurds. En aquest quartet de personatges només sembla que l'estranya, la Miranda, estigui disposada a assumir la veritat. Però això només són les aparences, perquè ella també té algun cadàver a l'armari. Una gran comèdia generacional.
