La terra oblidada

Teatre, Drama
3 de 5 estrelles
terraoblidada.jpg
La terra oblidada

Llàtzer Garcia, autor i director de La terra oblidada, invoca la inspiració de Paul Auster al saló-menjador d'un modest habitatge lluny de la duresa metropolitana. També podria haver esmentat John Steinbeck per la lliure reinterpretació d'un episodi bíblic. Però sobretot és un bon hereu de la Renaixença i el llarg recorregut del drama rural en el teatre català des de finals del segle XIX a la primera meitat del XX. Un fill pròdig que recull el llegat dramàtic per recordar als seus ancestres que el vell conflicte entre camp i ciutat només es pot recuperar des de la rendició. Encara que el ruralisme es resisteixi amb entossudit silenci a no acceptar la derrota d'un model cultural, l'autor interromp amb crueltat qualsevol indici de futur repartint esterilitat entre els tres fills d'un decrèpit patriarca.

El projecte és la primera incursió de la companyia Arcàdia en un text sense ironies. La terra oblidada és un drama sec, d'un costumisme poc amable, sustentat en el cohesionat treball interpretatiu de tot el repartiment. El text se centra en la violenta reunió familiar entre el vell que calla i els joves que exigeixen –com davant d'un reticent oracle– una paraula que els permeti continuar amb les seves vides sense ferides de consciència. La seva petició serà atesa com una admonició. El vell –un Jordi Mota que concentra l'atenció només amb uns ulls fugissers de rancor– parlarà per sentenciar la fi del món. El seu món. –Juan Carlos Olivares.

LiveReviews|0
1 person listening