La versió que va fer Phia Ménard i la seva companyia Non Nova de 'L’après-midi d’un foehn' de Debussy per a tots els públics el 2014 al Mercat de les Flors és una de les coses més meravelloses que hem vist mai. Després de convertir-la en una peça de teatre físic i de jugar amb el vent, l’artista francesa ha estat pensant en la idea d’Europa a través d’una trilogia on desafia l’aigua. La primera part de la trilogia és un exercici portentós en el qual Ménard aixeca sola un Partenó de cartró. És tot força i precisió.
A la segona part, sempre amb la metàfora europea al cap, fa alçar una gran torre de Babel davant dels espectadors, cosa que requereix paciència i dedicació. Una feina de formiga que ens farà pensar com mai en el nostre continent. Ménard clou 'La trilogie des contes immoraux (pour Europe)' amb una breu performance de deu minuts que potser ens porta directament al present. Ja us podeu imaginar el color.
