Cost de vida
Hi ha una escena de 'Cost de vida' que l'espectador trigarà a oblidar. L'Ani (Anna Sahun) és a la banyera, un pèl incòmoda al principi, a mercè de l'Eddie (Julio Manrique), el seu exmarit, que li frega els braços mentre parlen del que voldrien fer per l'aniversari d'ella, que serà aviat. Sabem, perquè així comença l'obra, que l'Ani no arribarà a la festa, que morirà abans. Els dos actors es miren, somriuen, es retroben. Ell va tocar el dos quan ella va patir un accident que la va deixar tetraplègica, però ha decidit tornar. A la banyera, veurem alguna cosa més que un cuidador que neteja i una dona impedida que es deixa fer. Magistral. Una faula urbana L'obra de la nord-americana Martyna Majok és una faula urbana sobre la solitud i la necessitat que tenim de cuidar-nos els uns als altres. Manté dues accions paral·leles, la de l'Ani i l'Eddie, i la de la Jess (Katrin Vankova) i el John (Pau Roca), una jove que cuida un home ric amb paràlisi cerebral. Dues històries ben diferents que acaben convergint. És notable l'esforç de Roca per transformar-se. I el de Vankova, tot un descobriment, per captenir-se. Totes dues parelles passen de la fredor a l'escalfor, amb una part que vol ajudar l'altra. L'un, l'Eddie, ho fa perquè vol, potser perquè està penedit. L'altra, la Jess, per diners. I en tots dos casos hi ha la necessitat d'entendre l'altre, d'apropar-s'hi, fins i tot una mica massa. Sahun, majestàtica, ofereix lliçons d'expressió i de modulació vocal, d'una ràbia que no té per o
