Direcció: Magda Puyo. Autor: David Hare. Adaptació: Mònica Bofill i Magda Puyo. Amb: Mercè Arànega i Anna Güell.
David Hare és un prestigiós autor anglès del que podem recordar 'Celobert' que va dirigir Josep Maria Pou al Romea. A 'L'alè de la vida', Hare contraposa l'existència de dues dones unides per un home que les ha abandonat a totes dues. Madeleine, filla de la revolució sexual dels anys 60, va ser l’amant de Martin durant 25 anys. Viu sola a la illa de Wigth i representa la independència femenina. Frances, que ha estat l’esposa enganyada, amb una vida convencional, ara és una escriptora popular.
L’obra és un diàleg al llarg d’una tarda i una nit molt agraït per a dues bones actrius i per al públic. Mercè Arànega i Anna Güell ho són, tot i que és Arànega qui, per nosaltres, copsa a la perfecció el personatge i clava totes les rèpliques. Malgrat l’absurd espai escènic central i una direcció molt tova de Magda Puyo, hauria de ser un èxit.
