Tant de bo sigui veritat. El contundent títol de l'obra és una invitació a defugir durant 90 minuts les angoixes d'un temps de vaques escanyolides, i si el resultat és prou satisfactori és gràcies a l'energia i la frescor que estableixen amb la platea les quatre intèrprets d'aquesta peça escrita per Marta Buchaca, Mercè Sarrias, Carol López i Victòria Szpunberg, i cosida amb retalls d'optimisme.
L'espai escènic és l'únic fil argumental d'aquesta comèdia sense personatges en la qual quatre dones plantegen frustracions laborals i vitals, però sobretot sentimentals, tractades des de l'humor i amb un trepidant ritme marcat per la directora, Mercè Vila Godoy. Una escenografia habitada per quatre dones que fan de maniquins vius en una suposada secció d'uns grans magatzems. Elles aboquen sobre l'escenari les seves circumstàncies, gairebé com dones al llindar d'un atac de nervis. Tot i que el text es nodreix de llocs comuns, resulta un bon terreny perquè les actrius es llancin a una successió d'escenes mínimes i llueixin la part més pallassa.Qui s'emporta la palma és Alba Florejachs. Clava cadascuna de les intervencions i guanya per punts el combat de la hilaritat gràcies a una expressivitat de cos i de cara que recorden les maneres de Lloll Bertran o de Mary Santpere. Les tres companyes d'escenari (Mireia Pàmies, Neus Bernaus i Vanessa Segura) no tenen aquesta brillantor, però demostren bones armes. Al cap i a la fi, un entreteniment humorístic que destaca per com ha estat fet molt més que per l'enginy de les autores i que de ben segur recollirà el merescut aplaudiment dels espectadors.
–Santi Fondevila.
