Què passa quan tot el que es pensa i se sent es posa damunt la taula? L’escriptora britànica Ella Hickson va escriure L’autora (2018) amb aquesta intenció: sense pèls a la llengua. Tal com ella mateixa explica, l’obra és un impuls instintiu que va seguir fins al final, sense imposar-se cap censura i sense pensar en res més que en el que li sortia de dins. El resultat és una metapeça teatral en què una guionista jove lluita feroçment contra el comercialisme i l’estructura patriarcal, a favor d’una praxi creativa lliure.
Ana Serrano Gatell la transporta al català i a l’escenari del Lliure de Gràcia del 7 de maig al 7 de juny amb una posada en escena precisa, on cada element té sentit i comparteix el mateix pes que la resta: un actor no és més ni menys que una llum. L’escenògrafa Judit Colomer articula aquest espai amb una coherència que sosté el conjunt sense estridències.
Nausicaa Bonnín encapçala el repartiment, acompanyada de Javier Beltrán, Ravina Raventós i David Selvas, donant cos a una peça que no busca la comoditat de l’espectador. No és casual que, després de la seva estrena a Londres, generés incomoditat i controvèrsia: la mateixa Hickson va assenyalar que escriure amb total llibertat i provocar rebuig potser evidencia fins a quin punt les dones rarament s’expressen d’una manera tan directa i sense filtres.
La proposta es construeix a partir de capítols i llenguatges diversos que obliguen a un canvi constant de registre; tal com explica Serrano, cada nova escena implicava "canvi de xip mental molt fort cada vegada que l'arrencàvem". Lluny d’una narrativa lineal, l’obra avança per impulsos i ressonàncies que travessen l’escena i el pensament i es mantenen latents al llarg de tota la funció. El vestuari de Berta Vallvé, la caracterització de Paula Barjau, la il·luminació de Marc Salicrú, la música d’Alejandro Da Rocha, l’espai sonor de Carles Bernal i el moviment de Natalia Fernandes contribueixen a aquesta construcció en tensió constant.
És, en definitiva, un dels textos més trencadors de la dramaturga: una peça que incomoda, qüestiona i obliga a repensar qui té el dret d’explicar les històries i des de quin lloc es fa. Aquí podeu comprar les entrades.
