Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les cares de Joaquín Reyes

Les cares de Joaquín Reyes

La trajectòria de Joaquín Reyes és plena de personatges que passaran a la història

Joaquín Reyes
Joaquín Reyes
Per Maria Junyent |
Advertising

Joaquín Reyes s’ha adonat que dediquem molt temps a pensar en nosaltres. En com som, com estem i què ens agrada. I ha fet un espectacle que va d’això. Es diu ¡Que me aspen! i retrata un Reyes “tontico, estomagante y algo cabrón”, amb les seves paraules. Una mica ingenu, també. A ¡Que me aspen! aprofita per repassar la seva trajectòria. Aquest pagesot manxec amb notes d'una lucidesa pertorbadora forma part dels orígens del Joaquín Reyes que avui coneixem. Va començar com a hoste de Smonka, el concurs pilotat per Ernesto Sevilla en què tothom acabava amb un pastís estampat a la cara, i va transcendir a Museo Coconut. "Onofre era un ésser humà total. Vivia en una permanent fugida endavant".

Va néixer com a homenatge als fanàtics de la tecnologia i de seguida es va convertir en un dels fenòmens de Muchachada Nuí. El capítol El peor día de mi vida, un petit drama sobre la sensació de desemparança que pot sentir algú quan de sobte internet no funciona, té més de 8 milions de visites a YouTube. És rabiosament contemporani.
No són pocs els famosos que han passat pel prisma de Reyes. Qualsevol de les seves paròdies de Celebrities o Testimonios és excel·lent, però si només pogués triar-ne una, em quedaria amb Björk. Tot i que l'obra mestra total de Celebrities és l’adaptació de Dogville en què la dona de Spielberg i la de Von Trier discuteixen sobre el raccord en un plató dogma.
Els polítics no deixen d’alimentar el còmic en la seva etapa a El intermedio. En el cas d’Esperanza Aguirre, ho tenia molt fàcil perquè el guió el posava la mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid, sense que calgués distorsionar gaire el seu discurs. No és complicat imaginar-la dient que el cul se li fa after-eight quan pensa en la Union Jack.

Advertising