Les noies de Mossbank Road

Teatre
Recomanat
4 de 5 estrelles
Les noies de Mossbank Road
www.felipemena.com

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament. Però són temps inusuals, així que, sisplau, confirma que aquesta activitat encara es fa.

Autora: Amelia Bullmore. Traducció: Roser Batalla. Direcció: Sílvia Munt. Intèrprets: Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura.

Quan està acabant el primer acte de 'Les noies de Mossbank road', la Viv (Cristina Genebat) esborra la catifa que va pintar al terra de la llar que ha compartit durant tres anys amb la Rose (Clara Segura) i la Di (Marta Marco) per demostrar que una època daurada ha acabat. Han après a viure i a entomar els cops durs de la vida i arriba l'hora dels adéus, radical, espessa, en aquest cas. Cadascuna d'ells emprèn el seu camí i dona pas a una gran obra de teatre. Fins aleshores, estàvem davant d'una 'sit-com' postadolescent, amb aventuretes i altres històries. Llavors, Amelia Bullmore comença a disparar-nos explosius de gran tonatge, sobre la maduresa, l'amistat i, en definitiva, la nostra relació amb el mon. Comença el drama de la vida. I el lluïment de tres actrius en estat de gràcia.

Sílvia Munt dirigeix una obra enverinada, que podria haver-se decantat perillosament cap al melodrama de sobretaula, però que manté a ratlla en tot moment, quan toca riure o quan toca plorar. Opta per una posada en escena minimalista, amb tres cadires, una butaca, un telèfon i un fanal, i una gran imaginació visual, una manera de dir-nos que escoltem les dones. I aquí és on cal aplaudir Marco, ja que té el paper més difícil. Segura ens ha de fer riure i ho fa. Genebat ens ha de caure malament i ho aconsegueix. Però Marco es mou entre dues aigües, és qui pateix la comèdia i el drama, en els gestos de Di hem de copsar què els passa de debò a Rose i a Viv. Ella diu el que hi ha, és qui descodifica la peça per a l'espectador. I se'n surt amb una solvència que esborrona.

Tinc la sensació que he vist una obra que deixarà petjada no només entre els espectadors. Segura arrossega grans papers i jo sempre la veuré com l'Antonietta d''Una giornatta particolare' ballant amb Pablo Derqui en la intimitat de la Roma de Mussolini. Però no sé si Genebat i Marco han arribat mai a l'altura interpretativa d'aquesta obra. Impressionant.

Detalls

També t'agradarà
    També t'agradarà
      Últimes notícies