Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les tres germanes versió androide

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Les tres germanes versió androide

Les tres germanes versió androide

Oriza Hirata situa el clàssic de Txékhov al Japó i fa servir el primer androide actor de la història

Per Andreu Gomila
Advertising

Segurament, no hi ha millor obra per a Geminoid F que 'Les tres germanes', aquella obra mestra de Txékhov en què Olga, Maria i Irina es passen tota la funció somiant tornar a Moscou. Viuen al camp i, joves, inquietes, guapes, busquen realitzar les seves vides a la gran capital russa, on va passar-hi la infantesa. Les tres germanes és una obra sobre els somnis insatisfets. I aquí ve la 'gràcia' de tenir Geminoid F en escena, perquè com ens recorda el director de l'adaptació del clàssic que veurem al festival Grec, Oriza Hirata, "els androides no poden somiar, cosa que fa que la situació sigui encara més trista". "Per això vaig intentar recrear aquesta obra amb un androide", afegeix Hirata.

El director japonès tenia altres raons a l'hora de donar l'oportunitat a Germinoid F. Primer, perquè es convertia en el primer a posar un androide en escena. I, sobretot, perquè tenia entre mans la tecnologia creada pel professor Hiroshi Ishiguro de la Universitat d'Osaka. A més, Hirata ens confirma que Geminoid F "és una bona actriu", tot i reconèixer que no la pot comparar amb cap altra intèrpret de la seva 'espècie'.

No ens podem imaginar què deuen estar pensant els actors catalans en llegir que els directors del futur podran prescindir d'ells i fer servir androides. Però ens interessa saber com interactuen en escena. Hirata ens ho explica: "Primer confirmem l'acció i el moviment de l'androide en els assajos amb actors humans. Ho gravem i l'androide actuarà exactament de la mateixa manera cada vegada i els actors practiquen per ajustar-se a la interpretació de l'androide". Vaja, que aquí Geminoid F és l'estrella, ja que la resta del repartiment està obligat a ballar al seu compàs. Res de morcilles ni improvisacions d'últim moment, doncs. El somni de qualsevol director.

Hirata situa l'obra al Japó en un futur no gaire llunyà. No som al camp, sinó més aviat en una població perifèrica industrial, la base econòmica de la qual, la construcció de robots, ha fet fallida. Geminoid F és la substituta d'una germana morta. Ella i les seves germanes també voldran tornar al seu 'Moscou', en aquest cas Tòquio. "Un dels motors de la meva carrera és descriure el declivi del Japó i de tot allò japonès, així com Txékhov va descriure el declivi de l'imperi rus amb tot el seu amor", assegura el director, qui, per cert, va rebutja una versió encara més humana de l'androide. Aquest, potser, fins i tot hauria pogut somiar.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising