L'habitació blava

Teatre
3 de 5 estrelles
showing.jpg
1/4
L'habitació blava
CMYK_LHB_PRESS_040.jpg
2/4
L'habitació blava
CMYK_LHB_PRESS_070.jpg
3/4
L'habitació blava
CMYK_LHB_PRESS_090.jpg
4/4
L'habitació blava

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Eros i Tànatos. La dualitat bàsica que mou el món. Quan Arthur Schnitzler escriu a principis del segle XX 'Reigen' ('La ronda') estableix una crua relació entre les relacions sexuals i la propagació de malalties infeccioses com la sífilis. La dansa de la mort que sense fer soroll iguala tots els estrats socials. Quan David Hare adapta a finals del segle XX el text amb el títol de 'The blue room (L’habitació blava)' l’ombra de la sida és molt present. Però Hare obvia la pandèmia, la gran mort. El centre dramàtic passa a la “petita mort”, aquest instant de buit existencial després de l’orgasme. El moment dominat pel vertigen de la solitud.

Els personatges de L’habitació blava s’endinsen amb mentides en fugaces trobades sexuals i fugen d’elles en descobrir que el buit emocional que tenia lligat de mans el desig els podria portar a un estat d’insuportable sinceritat. Acabada la mecànica del sexe, el següent pensament és com escapar del que pot ser l’únic còmplice de la seva veritable identitat emocional. Hare no desplega aquest pensament en escenes d’una gran complexitat dramàtica. Les trobades es resolen amb diàlegs que insisteixen a presentar-se com a intranscendents. És la suma de les paraules intercanviades entre els deu personatges el que revela el desesperançador missatge ocult.

David Selvas –desdoblegat actor i codirector amb Norbert Martínez– imagina 'L’habitació blava' com una elaborada coreografia dramàtica. Tan important és el nucli de l’escena com les transicions, les moltes maneres d’enllaçar el canvi de parelles, les múltiples maneres d’entrar i sortir d’un espai hiperrealista que sura enmig d’un magma d’irrealitat. L’habitació és l’única cosa real, ocupada per unes ombres que es mouen còmodament entre el conscient i l’inconscient.

El quartet protagonista –una de les opcions de repartir els personatges– encara es troba en el tràngol de baixar el nivell d’excitació que els produeix la responsabilitat d’exposar deu actes sexuals sense perdre la credibilitat. En aquest procés de serenitat interpretativa ja s’hi troba Selvas, que en el seu rol del polític protagonitza dues de les escenes més intenses del muntatge: les que comparteix amb la seva dona (Aurea Márquez) i la model (Maria Rodríguez). Nao Albet encara està fora de control, parapetat després d’una excitada sobreactuació. –Juan Carlos Olivares.

Detalls

Els usuaris diuen