Creació i interpretació: Atresbandes (Albert Pérez Hidalgo, Miquel Segovia i Mònica Almirall)
Si Atresbandes van sorprendre fa dos anys amb 'Solfatara', ara reincideixen amb una altra proposta sense fàcils etiquetes.
'Locus Amoenus' busca la seva inspiració en la tradició clàssica, Dürrematt i Lars von Trier. La primera serveix per crear un refugi idíl·lic –un pensament escapista– i els segons per situar físicament la imatge d'un tren que es dirigeix a un destí cert. L'espectador afegiria, a més, Marthaler, mestre de l'espai dramàtic vist com una intersecció de realitats separades, alliberades de tota lògica. Un vagó de tren és també una trobada de silencis que suma la idea d'inevitabilitat. Si algú trenca l'omertà i s'envaeixen solituds, tot és possible, encara que sembli absurd, irritant, fora del comú.