L'últim acte

Teatre
Recomanat
4 de 5 estrelles
L'últim acte
1/3
© David RuanoL'últim acte
L'últim acte
2/3
© David RuanoL'últim acte
L'últim acte
3/3
© David RuanoL'últim acte

Un veterà i famós actor s’ha quedat adormit en el seu camerino després d’una gala d’homenatge. Tothom ha marxat i ell està sol i tancat en el teatre. En aquest Vassili Vassiliev hi ha alguna cosa del majordom Firs de l’última obra d'Anton Txékhov, 'L’hort dels cirerers', qui així mateix resta tancat quan, venuda la finca, tots han marxat. És possible que Carles Alfaro s’hagi inspirat en aquesta escena per aixecar una comèdia al voltant d’alguns dels contes més coneguts del contista (en va escriure mes de 200), cartes i altres materials literaris. Una comèdia farcida d’humor que gira al voltant de dos temes, el teatre i l’amor. I de la solitud, és clar, de quan la vida s’acaba i entre les mans no queda més que allò efímer.

Vassili és en aquest sentit un personatge tragicòmicament txekhovià amb alguna cosa de l'amargor de l’oncle Vània i la passió pel teatre del jove Konstantin de 'La gavina'. Un actor, que odia el públic, sorprès per tres fantasmes femenins del teatre que l’esperonaran a recuperar alguns d’aquells vells èxits.

'L’últim acte' és alhora un homenatge a un Txékhov més desconegut a través de textos humorístics i un esplèndid instrument per a què Francesc Orella gaudeixi i faci gaudir els espectadors amb la seva creació del pobre home ofegat per la tirànica dona de 'Els danys del tabac', o amb l’enèrgic pagès Smirnov de 'L’os', que va a cobrar un deute i cau rendit davant la fortalesa i bellesa d'una vídua fantàsticament interpretada per Cristina Plazas. Ella, Nina (excel·lent) i Barbara Granados, en un paper clarament clownesc que apaivaga la inexperiència, són els tres corifeus d’un espectacle amb una dramatúrgia força elemental però ben cosida que barreja la foscor de l'ànima desil·lusionada amb la lluminositat de la comèdia desinhibida.

Direcció: Carles Alfaro. Basat en textos d’Anton Txékhov. Amb: Francesc Orella, Nina, Cristina Plazas i Bárbara Granados.

Per Santi Fondevila

Publicat

LiveReviews|0
1 person listening