Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Macbeth al Congo
©Pascal Gely

Macbeth al Congo

Brett Bailey situa la versió de Verdi del clàssic de Shakespeare enmig d’una guerra sense fi. Parlem amb ell de l'espectacle que presenta a Temporada Alta

Per Andreu Gomila
Advertising

Brett Bailey està irritat. El dia que el truquem està enmig d'una tempesta mediàtica perquè la seva performance 'Exhibit B' està a punt de caure de la programació del Barbican de Londres, cosa que finalment passarà. Centenars de persones s'han manifestat perquè consideren "racista" la seva recreació dels zoos humans del segle XIX, amb tretze actors negres encadenats. Ni a Moscou ni a Amsterdam ha tingut problemes. A Londres, sí. No té gaire ganes de parlar del 'Macbeth' que presenta a Temporada Alta, en la primera visita del creador sud-africà al nostre país.

És la tercera versió de Macbeth que ell i la seva companyia Third World Bunfight porten a terme. Sempre a partir de la versió operística de Verdi. Situa l'acció a la República Democràtica del Congo, un país en guerra eterna. "És una regió riquíssima on han mort milions de persones en els últims 20 anys. S'hi han comès atrocitats pitjors que a Síria o a Gaza, i ningú no ho sap", ens diu, una mica més assossegat que quan li hem fet la primera pregunta sobre el seu Macbeth. Creu que ell, com a sud-africà, té la responsabilitat de posar el focus en el seu entorn immediat. I l'art, el teatre, l'òpera, li serveix per això. "És la meva realitat -afirma-. "Sóc d'un país que va crear l'apartheid, on hi ha moltes cultures barrejades, on hi ha un conflicte social important, en una regió molt dura", afegeix.

En escena, Bailey posa deu cantants negres i dotze músics de l'antiga Iugoslàvia, dirigits pel director serbi Premil Petrovic. I ja els podem dir que no és fruit de l'atzar que els músics siguin d'una regió, els Balcans, també molt massacrada per les guerres fratricides. "Hi ha molt de dolor, en aquesta obra", ens confirma, alhora que ens avança que el públic surt "tocat profundament" de la funció.

El Macbeth de Bailey, no cal dir-ho, és un senyor de la guerra que pren el poder per la força en una regió del Congo, i que no estalviarà ni una ganivetada. Lady Macbeth serà tan pèrfida com el seu marit. I les bruixes seran els homes de negocis que van a l'Àfrica a rentar la sang dels diamants. Tot, amb l'italià de Verdi, i una estètica visual pop molt potent. 

El millor de Temporada Alta

King size

King size

El suís Christoph Marthaler és un món a part. Pioner a l'hora de barrejar teatre i òpera. O, més ben dit, a l'hora d'introduir elements lírics dins les obres de teatre. Fa cinc anys, ja va deixar-nos estabornits amb 'Platz mangel', una versió lliure de 'La muntanya màgica' de Thomas Mann. Aquí, a 'King size', ens posa en un hotel i fa que el llit més gran sigui la peça més cobejada. I mentre avança la intriga burlesca, els actors salten de Schumann a Wagner passant per The Kinks i els Jackson 5.

Tandy

Tandy

Abans, la véiem cada anys a Barcelona. Amb 'La casa de la fuerza', al Lliure, la vam posar al top 5 dels millors creadors contemporanis europeus. Ens va deixar bocabadats, baldats de l'ànima. Ara, mentre triomfa a Europa, d'Avinyó a Berlín, només la podem veure a Girona. I amb una obra que suma tensió espiritual, contenció i silenci, on recupera la Tandy, un personatge de l’Amèrica profunda nascut als relats de Sherwood Anderson 'Winesburg, Ohio'.

Advertising
Juli Cèsar. Trossos

Juli Cèsar. Trossos

Amb la seva trilogia sobre la 'Divina comèdia' de Dante, que vam veure al Grec barceloní, va deixar-nos clar que estàvem davant d'un home ambiciós, amb tants d'asos a la màniga que gairebé és impossible de seguir. El tindrem a Girona amb una versió del 'Juli Cèsar' de Shakespeare que va meravellar Europa als anys 90. Castellucci recupera aquella brillant reflexió sobre la retòrica amb una interpretació extrema del monòleg de Marc Antoni després de la mort del Cèsar. Ep, el xou dura 45 minuts!

Rússia

Rússia

Dir La Veronal, avui, 2014, és parlar de la companyia catalana (no sols de dansa) amb més projecció internacional. Marcos Morau, el coreògraf, es passeja pel nord d'Europa i bona part del continent com la gran promesa del moviment. Però tot té un inici, un començament. I potser va ser aquesta peça, estrenada al Mercat de les Flors el 2011, la que els va obrir la porta... Tenim poques oportunitats de tornar a veure obres, i aquesta, almenys per a nosaltres, va ser especial.

Advertising
Coup fatal

Coup fatal

Fa només uns mesos que vam veure l'últim xou d'Alain Platel a Barcelona, 'tauberbach'. Aleshores ens parlava de 'Coup fatal', un espectacle que estrenat a Viena en el qual un grup de 14 músics del Congo interpreten música barroca a la seva manera. Platel sempre va fins al final, fins al límit, i burxa la nostra consciència a voler. És, diuen, un cop fatal a les convencions teatrals, de la mà del gran guru de la dansa-teatre continental.

Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán

Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán

Les Lagaritzas tiradas al sol estan de moda. Vas a un festival a Berlín, i te'ls trobes. Per què? Doncs perquè fan un teatre directe, polític, sense concessions. A Temporada Alta, serà la tercera vegada que actuen, després de 'El rumor del incendio' (2011) i 'Montserrat' (2013). El que fan és teatre documental i aquí tracten els 71 anys de govern del PRI (Partido Revolucionario Institucional), que va propiciar la reconciliació social mentre, paradoxalment, impedia l’oposició política.
Més Temporada Alta
Recomanat

    També t'agradarà

      Best selling Time Out Offers
        Advertising