Brett Bailey està irritat. El dia que el truquem està enmig d'una tempesta mediàtica perquè la seva performance 'Exhibit B' està a punt de caure de la programació del Barbican de Londres, cosa que finalment passarà. Centenars de persones s'han manifestat perquè consideren "racista" la seva recreació dels zoos humans del segle XIX, amb tretze actors negres encadenats. Ni a Moscou ni a Amsterdam ha tingut problemes. A Londres, sí. No té gaire ganes de parlar del 'Macbeth' que presenta a Temporada Alta, en la primera visita del creador sud-africà al nostre país.
És la tercera versió de Macbeth que ell i la seva companyia Third World Bunfight porten a terme. Sempre a partir de la versió operística de Verdi. Situa l'acció a la República Democràtica del Congo, un país en guerra eterna. "És una regió riquíssima on han mort milions de persones en els últims 20 anys. S'hi han comès atrocitats pitjors que a Síria o a Gaza, i ningú no ho sap", ens diu, una mica més assossegat que quan li hem fet la primera pregunta sobre el seu Macbeth. Creu que ell, com a sud-africà, té la responsabilitat de posar el focus en el seu entorn immediat. I l'art, el teatre, l'òpera, li serveix per això. "És la meva realitat -afirma-. "Sóc d'un país que va crear l'apartheid, on hi ha moltes cultures barrejades, on hi ha un conflicte social important, en una regió molt dura", afegeix.
En escena, Bailey posa deu cantants negres i dotze músics de l'antiga Iugoslàvia, dirigits pel director serbi Premil Petrovic. I ja els podem dir que no és fruit de l'atzar que els músics siguin d'una regió, els Balcans, també molt massacrada per les guerres fratricides. "Hi ha molt de dolor, en aquesta obra", ens confirma, alhora que ens avança que el públic surt "tocat profundament" de la funció.
El Macbeth de Bailey, no cal dir-ho, és un senyor de la guerra que pren el poder per la força en una regió del Congo, i que no estalviarà ni una ganivetada. Lady Macbeth serà tan pèrfida com el seu marit. I les bruixes seran els homes de negocis que van a l'Àfrica a rentar la sang dels diamants. Tot, amb l'italià de Verdi, i una estètica visual pop molt potent.
