De: Elisenda Guiu. Dir: Pepa Fluvià. Amb: Cristina Solà, Ignasi Campmany, Ignasi Guasch, Ruth Llopis, Sergio Alfonso, Isidre Montserrat.
Tot i els crits innecessaris d’alguns actors, l’excessiu embolcall videogràfic i alguna història massa inversemblant, l’obra d’Elisenda Guiu té alguna cosa de sincera, d’atraient, que fa que no caigui pel pedregar. Sobretot perquè va de menys a més, de la topada entre un jove paralític i una dona madura al terrat d’un edifici a la trobada entre un guionista a l’atur i un oficinista de banc al carrer hi ha una distància gairebé insalvable.
Enmig, amb la conversa telefònica entre una operadora i un home que vol separar-se de la dona, la cosa cau una mica més. Però Joan i Lluís (Isidre Montserrat i Sergio Alfonso) salven una mica els mobles d’una obra sobre gent solitària que troba recer en els contraris. De vegades, la direcció (Pepa Fluvià) vol dir més coses que l’autor i de vegades no entèn que l’espectador no vol saber tant.
