Més enllà dels estels

Existeix el musical freudià? Sí! Ara el Teatre Tantarantana n'anuncia un a la seva cartellera: Més enllà dels estels. Una revolució del gènere? No! El màgic d'Oz i Els 5.000 dits del Dr. T en són dos venerables antecedents. Potser Marta Gil Polo no vol veure la seva obra –dramatúrgia compartida amb Albert Tola– entre aquests títols, però la veritat és que el seu estrany biopic psicoanalític sobre Michael Jackson funciona quan s'oblida de divagacions inteÅ€lectuals secundàries i es dedica a experimentar amb les convencions dramàtiques del musical.
Més enllà dels estels sorprèn amb la intencionada desconstrucció del llenguatge corporal de Michael Jackson i desconcerta amb aÅ€lusions shakespearianes, religioses-eròtiques, i assajos sobre la sexualitat de la matriarca dels Jackson.
Quatre actors –amb l'exceÅ€lent Marc García Coté, entre d'altres– assumeixen la creació de la icona pop i tots els personatges que es creuen en aquest procés. Mentre aquesta qualitat icònica domina l'escenari, el muntatge és de fàcil lectura i la desequilibrada dissecció de la biografia de l'estrella (molt centrada en la seva traumàtica infància) es pot seguir amb certa comoditat. En el moment en què s'abandonen les siluetes recognoscibles, s'imposen en excés el bagatge de coneixements de la directora i la seva ansietat per compartir amb el públic, i es perd la complicitat dramàtica amb el personatge central. Més enllà dels estels és un bon musical de petit format i un treball de tesi no tan aconseguit. –Juan Carlos Olivares.