Es encomiable la voluntat de la jove companyia La Mama de fer servir el teatre com a mirall de la realitat, tot mirant el que passa a la societat i defugir el tan conreat tema dels problemes de parella o les crisi de l'individu. 'Millet' és un espectacle de creació que posa sobre l'escenari el protagonista d'un dels afers més insultants i indignants de la política catalana dels últims anys. El perfil del lladre Millet, de l'estafador Millet dóna molt bons resultats a programes de televisió com Polònia o amb acudits de ninotaire i els de La Mama van pensar que també podia servir en el teatre. Els dramaturgs i directors d'aquesta proposta interpretada en solitari per un Marc Pujol (acompanyat d'un pianista) amb més voluntat i entrega que encert, han imaginat al prohom del Palau de la Música segrestat per un personatge anònim que amb prosa i amb cançons vol donar la seva visió del cas.
Però l'espectacle no va més enllà de la broma fàcil i de mostrar d'una manera innocent les connivències entre el poder i la corrupció sense aprofitar que un escenari és potser l'únic lloc on es pot fer, fins i tot, justícia. La dramatúrgia es confusa, els gags verbals no funcionen i les cançons son simpàtiques però a Pujol no se l'acaba d'entendre del tot. La aposta de La Mama era massa arriscada per a uns professionals encara novells. –Santi Fondevila.
