Nadal vol dir alegria, consumisme, decepció, solitud, família, melangia, atipar-se, borratxera, oportunitats i fracassos. I tot el que vostès vulguin, segons la seva història, la seva vida. A les funcions de vespre dels MiniTea3 ofereixen quatre situacions, quatre obres d'un quart d'hora, però podrien ser-ne vint, o dos-centes. Totes, pròximes, interpretades de manera correcta, però sempre hi ha alguna cosa que sobresurt. El dia que presentin quatre micropeces com 'Vuelve a casa, vuelve', d'Elisenda Roca, la proposta serà perfecta, ja que ningú no marxarà del local del carrer Robador sense haver-les vistes totes. Perquè el que passa dins aquesta sala -la nit que hi vam anar vam topar-nos amb Xavi Casán i Marisa Duaso- té tots els ingredients d'un conte fantàstic d'Oscar Wilde, principi i final, tensió i sorpresa, realitat i ficció. No cal explicar de què va. En quinze minuts t'ho ofereix tot, un xut de teatre per la vena.
Jordi Brunet i Marc Pujol també et fan seu a 'La mesa', de Yago Alonso i Carmen Marfà, amb el públic com a convidat d'una sobretaula familiar on es diran moltes veritats i riurem de valent pel cru realisme de la història. A 'Villacincos', de Marc Torrecillas, la cosa baixa un parell de graons, ja que és molt difícil que entrem dins la vida d'una parella de tarannà oposat que se cita per sopar i topen amb el cambrer oportú que sap més coses del que es pensen. A 'Un regalo para dulce', de Juan Frendsa, la nit s'ensorra, per la impossibilitat de tot plegat. Però, després de la minimarató, podem dir que hem vist 'Vuelve a casa, vuelve'. I ja en tenim prou.
