La directora i dramaturga siciliana Emma Dante s’ha fet un lloc entre els imprescindibles del teatre europeu. A l’últim Festival d’Avinyó s’hi van poder veure dues obres seves, Puppo di zuchero i Misericordia. Totes dues molt bones. L’última serà la que aterri al Lliure per acomiadar l’any amb tres prostitutes que tenen cura d’un malalt mental. Una faula contemporània sobre la violència, la brutalitat, amb les dones al centre d’una història on sovint són les víctimes. “Una fàbrica d’amor”, en diu l’autora.
A través d’un escenari gairebé nu, tacat per una bossa d’escombraries plena de joguines velles, Dante ofereix tot el protagonisme als intèrprets, amb una fisicitat esclatant. L’Arturo, el noi, el fill adoptiu, es converteix en el centre vital d’aquestes tres dones que fan mitja de dia i venen el seu cos decadent a la nit. Dur i enlluernador.