Naïf

Teatre, Circ
3 de 5 estrelles
Naïf

S’anuncia com un espectacle de pallassos per a adults. Però el cert és que es tracta d’un espectacle per a tots els públics, ja que com diu el seu títol, molt indicat, el pallasso de Toti Toronell és tendre, inofensiu, amable i sense cap mena de crueltat. És el que en l’argot es qualifica de pallasso excèntric, derivat de l’August, però solitari i tenaç.

'Naïf' és una funció ambiciosa i ben plantejada des de l’espai escènic. Conté algunes il·lustracions de pantalla que funcionen raonablement bé, tot i que al meu entendre, no se’ls  dóna prou joc. Sens dubte l’aportació musical d’Albert Dondarza és bàsica per a cohesionar l’espectacle i donar-li una textura i una atmosfera. A més, el personatge del músic, tant pel maquillatge, com per la seva manera d’estar a l’escenari, té un encant que fins i tot està per sobre del protagonista. Les entrades de Toti Toronell són recurrents: l’escala, la cadira, les bosses d’escombraries, la persecució del feix de llum, estan resoltes amb un excés de precipitació. No estan prou ben tancades.

Que Toti Toronell té bones maneres, magnífica gestualitat i futur, ho demostra, no obstant, el número del motxo, que té sensibilitat, tendresa, ritme. Tot el moviment té una harmonia que dóna vida al joc amorós que s’estableix. Si Toronell treballa la resta a la mateixa altura que aquest, el xou millorarà i riurem una mica més satisfets.

Per Santi Fondevila

Publicat