Només la fi del món

Teatre
3 de 5 estrelles
Només la fi del món
© Bito Cels

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament. Però són temps inusuals, així que, sisplau, confirma que aquesta activitat encara es fa.

Entra un home encara jove i explica que morirà. Que és mort. Així comença l'obra de Jean-Luc Lagarce, un text que va entrar al repertori de la Comédie Française de la mà de Michel Raskine. Aquí 'Juste la fin du monde' ('Només la fi de l'món') es va presentar el 2003 en un muntatge dirigit per Roberto Romei. Una proposta diametralment oposada a la visió que té Oriol Broggi d'aquest drama sobre la incomunicació. En la producció de La Perla 29 domina la 'gravitas' i la necessitat de subratllar la forma, les particularitats d'un llenguatge que fa del titubeig i la rectificació un recurs psicològic. Una proposta que prescindeix de la ironia que es podria llegir entre línies i força un to sever i fúnebre en unes relacions humanes que l'autor –en un text sense acotacions– potser ha contemplat amb una mica més de quotidianitat.

Aliè als dubtes que podria despertar l'autoconscient direcció de Broggi, és just reconèixer la sòlida resposta del repartiment, absolutament lliurat a la intensitat exigida. No és l'únic repte a què s'enfronta en una obra articulada com una successió de llargs monòlegs. Excel·lent resposta col·lectiva en la qual destaquen David Vert (el protagonista), Clàudia Benito (la germana) i Muntsa Alcañiz (la mare).

Text: Jean-Luc Lagarce. Direcció: Oriol Broggi. Traducció: Ramon Vila. Amb: Muntsa Alcañíz, Clàudia Benito, Màrcia Cisteró, Sergi Torrecilla, David Vert.

Per Juan Carlos Olivares

Publicat

Detalls

També t'agradarà
    Últimes notícies