De: Arístides Vargas. Dir: Lino Ferreira. Amb: Inma Nieto i Julio Cortázar.
Una memòria amarga construïda amb un afinat sentit de l'humor. On la condició de l'exiliat s'universalitza i es tradueix en condició del desplaçat, del desarrengat o de la marginalitat. Una peça que reflexiona sobre la memòria, però també sobre l'oblit. Sobre els motius que condueixen a l'exili, però també al comportament costumbrista d'arquetips personatges, possibles habitants de qualsevol poble del planeta. Una peça inspirada en el realisme màgic i construïda a partir de l'humor amb el qual es viuen les coses quotidianes, però també de la tragèdia que acompanya als desplaçats de la seva pròpia terra.