Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Oriol Broggi passa comptes

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Marina Raurell

Oriol Broggi passa comptes

Entrevista al director, que repassa la seva carrera a '28 i mig'

Per Andreu Gomila
Advertising

D'entrada, Oriol Broggi és franc sobre 28 i mig, l'obra que estrena a la Biblioteca de Catalunya, amb Pablo Derqui i Clara Segura, però també amb Pol López, Màrcia Cisteró, Xavier Boada, Ernest Villegas, Montse Vellvehí, Anna Madueño i Tomeo Amer "És una obra rara. Està plena de detalls que un coneix i, quan els coneixes, és fàcil de dir tal o qual. L'ideal és l'espectador mitjà. També serà un muntatge fàcil per poder opinar". És una obra de creació que aplega tot el que ha fet Broggi en l'última dècada, amb el 8 ½ com a desllorigador.

És el tancament d'una etapa?
Sí (rotund). Hi ha un tros d'Incendis, un tros de Litoral... Quan vaig anar a veure Litoral, vaig pensar: com és possible que parli del mateix, més concretament que a Incendis,  que el Guido Anselmi de 8 ½? Quan el Guido parla amb el seu pare li diu el mateix... També hi ha trossos d'Oncle Vània, de Hamlet, de Primera història d'Ester, els vestits d'Antígona... És un remix de tot.

Per què vols tancar una etapa?

No sé si és tancar una etapa o obrir-ne una altra... No puc dir: això és el final d'una etapa. Si bé és així, no anem a buscar això. Hem fet una sèrie de coses, hem avançat com a companyia, els actors, jo, la producció, la comunicació, l'adequació de la Biblioteca... Les coses s'han assentat i hem arribat a fer Luces de Bohemia, Indencis i Cyrano de Bergerac que, a nivell d'èxit de públic, han anat molt bé. Obres diferents, amb intèrprets diferents, però que ens han permès arribar a algun lloc. Ara pensàvem: què farem? I està bé canviar de llenguatge. Em demanaven: què vols fer? I jo em quedava callat. Un altre Shakespeare, em feia mandra. Qualsevol obra em feia mandra.

Et reivindiques com a autor?
La veritat és que no. Bé, aquí surten unes frases meves. Però són de Pirandello. I són molt divertides. I més en aquest moment, en què es parla molt de l'autor, de l'autoria catalana. I venint d'allò de si anava al Nacional, de si havia fet pocs autors catalans. Al Sis personatge en busca d'autor, hi ha un director molt divertit, que duu una americana meva negra antiga. El Xavi ha anat imitant tots els directors que havia tingut. I ha estat molt diver. Al director, ningú no se'l mira gaire, mai. I és un personatge molt imitable. Fellini parla d'aquest director, que està en crisi total, que no sap què fer.

Què hi ha de Fellini a 28 i mig?
Fa temps que volia fer 8 ½, però mirant la pel·lícula, pensava: no, no me'n sortiré. Què m'agrada de 8 ½? La fascinació per l'art, el discurs. Potser el que no m'agrada és que és una pel·lícula massa intel·lectual, massa difícil, per al gran públic. En canvi, Fellini té trossos en què és molt proper al gran gran públic. I si barregem això amb el meu món, les obsessions de La Perla, les meves escenes, les meves músiques, i les dels actors que participen en l'obra, aleshores podríem parlar de què és això de fer teatre. I, alhora, reflexionar i, alhora, podrem fer una mica de màgia. Tot això té una dificultat: ara mateix arriscar-se és molt difícil. Agafar una obra de nou actors i un cavall, i una moto, una bicicleta, i una barca amb rodes, i números de circ... Podríem fer una obra sencera amb tot el que he tret.

Què et preocupa com a director?
El que més em preocupa és explicar una història ben explicada a través dels actors. En segon lloc, jugar amb els ritmes, les formes, els colors, els sons. Jugar amb els ritmes perquè allò que vagi quedant m'agradi, quedi bé. Què passa, Pablo, si fas una pausa de dos segons aquí? A veure Pol si aconseguim que el públic rigui aquí en lloc de fer-ho allí. Això és el que m'agrada més. Al públic, a més, això li agrada molt. Públic? Bé, estic parlant de 20.000 persones que saben què és La Perla.

Fas teatre popular?
És el que jo buscava. Hem aconseguit, sí, fer un teatre popular interessant, que funciona, que agrada, que ha mantigut la sensació que no només era popular, sinó que et permetia anar més enllà, avançar, investigar...

En la nova etapa, et planteges fer algun autor català?
I tant...

¿Et van ferir els comentaris de Benet i Jornet, que et desqualificava per dirigir el TNC perquè no havies fet gaires autors catalans?
Quan vaig fer Espriu al TNC vaig notar que entrava en contacte amb una gent de la cultura catalana, de la generació per sobre. Quan Sagarra parlava de la cultureta catalana, fa 35 anys, deia que era una cosa molt petita –encara que, al final, el més petit era ell– i que tothom era poc generós, una miqueta mesquí... Crec que en els últims anys, en algunes parts de la cultura catalana, en altres, no, hem aconseguit que no quedi tan elitista. Això de l'elitisme és igual: tu fas cultura per a la gent que sigui, i quanta més, millor. I els altres tenen una altra cultura. Ara has de ser més generós. Hem de ser més generosos. I quan Benet i Jornet diu el que diu, també diu que sóc amic del Toni Casares, de la Beckett, quan jo he gastat més hores que ell posant moqueta, a la Beckett, que he pintat, fins i tot, perquè facin autors catalans. Quan el Benet i Jornet fa un article i diu: hi ha algú que és una mica capullín... No insultem. A mi m'interessen les històries. Tant se val si ha nascut a Manresa o a Bogotà. Hem de ser més generosos. A més, Benet i Jornet no és un grandíssim autor. M'agrada... una miqueta, però no és un grandíssim autor. Està on està per unes raons.

Ara toca internacionalitzar La Perla?
Ho hem intentat. I volem establir ponts amb altres llocs. Fa molts anys que ve un anglès que es dels Filter Theatre, que és com La Perla. De vegades, penso que podríem fer una associació de teatres amics, com aquella Associació de Teatres Europeus. Seria xulo. Però també seria molt pretenciós per part meva començar això... No podem sortir a perdre diners. Som catalans i això no ajuda, a Espanya. I ells tenen un altre sistema: unes grans figures pels quals la premsa va boja, però després veus la funció i penses: però què m'estàs dient?

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising