Dir: Josep Maria Riera, Marc González de la Varga i Raül Z. Méndez.
Cal felicitar els de Pentateatre Atòmic per la iniciativa de reconvertir l’antiga seu de la Filmoteca en un teatre utilitzant una fórmula que s’escampa per les capitals del món i s’allunya de les convencions teatrals. L’oferta de Pentateatre Atòmic són cinc petits espectacles que, diuen, duren uns 15 minuts però que el divendres passat es van allargar dues hores sense cap justificació dramàtica.
La proposta és convertir d’entrada el públic en protagonista i fer-lo partícip d’un recorregut per diversos espais del teatre. La iniciativa i la idea són bones, però caldria un filtre més exigent a l’hora de decidir quines obres es poden o no oferir al públic. Això em va quedar ben clar perquè de les quatre peces que vam veure (una no es va fer per problemes de l’actor), dues acomplien uns mínims d’exigència, mentre que les altres dues van resultar exasperadament dolentes. Sí, un desastre. Sigui dit amb la voluntat d’enlairar el nivell de la proposta genèrica que té i pot tenir un públic jove que ho passi molt bé.
La més interessant porta la firma d’Ivan Morales com a autor, i la direcció i interpretació tenen força i credibilitat. Un petit joc amb el públic dempeus als budells del teatre amb tres misteriosos personatges. L’altra, 'Crisis', de Marc González de la Varga, ens explica una història commovedora. No és un bon text però està ben explicat. La resta, res de res. I dues hores són massa temps.
