Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Dansa d'agost
@Bito Cels

Per què 'Dansa d'agost' és una gran obra

Ferran Utzet tanca a la Biblioteca de Catalunya la seva trilogia irlandesa amb la magnífica peça de Brian Friel

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Si les germanes Mundy fossin homes, haurien acabat a garrotades, creu Ferran Utzet. Ell, que ha crescut envoltat de dones, es moria de ganes d’endinsar-se en el ‘món femení’ i no podia trobar millor obra que 'Dansa d’agost', de Brian Friel. Les seves dones són cinc germanes de Ballybeg (centre d’Irlanda) i ens recorden les tres germanes Prozorov de Txékhov, tot i que Friel va atorgar als seus personatges un rol actiu, no sempre pendent dels homes. “Això no és La casa de Bernarda Alba, ja que les germanes no són un grup i no són només una família, sinó que cadascuna d’elles té la seva personalitat”, remarca el director. A més, has de tenir en compte tot això:

Ballar per alliberar-se
©Bito Cels

1. Ballar per alliberar-se

El fet és que les dones volen anar al ball de la sega i alguna cosa els ho impedeix. Les dones volen ballar i, ja els ho diem, acabaran ballant: “És incòmode de veure perquè és salvatge, tel·lúric”, avança Utzet. El ball és “una metàfora de l’alliberament” per a uns personatges que per diferents motius s’han reprimit. Tenen entre 30 i 40 anys i creuen que ja se’ls ha passat l’arròs, que no tenen res a fer al món més enllà de respirar i gaudir de casa seva. “Friel ens planta un món que lluita per salvar-se i viure amb més llum, en un entorn familiar que s’està esquerdant”, afegeix Utzet.
Una obra per a grans actrius
©Bito Cels

2. Una obra per a grans actrius

Les dones de 'Dansa d'agost' són Mónica López, Nora Navas, Màrcia Cisteró, Carlota Olcina i Marta Marco. Albert Triola, Òscar Muñoz i Ramon Vila fan de floreros. Tots vuit col·locats en una història que és un tros de vida, com 'Translations', també de Friel, que Utzet va dirigir fa dos anys. Ell diu que la peça és una taca de tinta i que és la síntesi perfecta d’aquella frase que diu que “el teatre és la vida filtrada a través d’un temperament”. Només demana als espectadors que s’asseguin i es deixin portar per l’emoció del text.
Publicitat
Personatges amb vida
©Bito Cels

3. Personatges amb vida

“Necessito veure que tots els personatges tenen vida”, remata el director. Per aconseguir-ho, el primer dia d’assajos ja van atacar l’escenari. Han anat a Irlanda a amarar-se dels paisatges de Friel. I ha intentat aixecar una peça que va dirigir Pere Planella al Lliure de Gràcia a primers dels 90, amb Anna Lizaran i Emma Vilarasau. Tot un repte.
Hi ha precedents d'èxit
© Marina Raurell

4. Hi ha precedents d'èxit

Utzet va engegar la seva trilogia irlandesa amb 'La presa' (2011), una història d’homes de Connor McPherson. El temps era el d’ara i l’acció, un pub rural del nord-oest d’Irlanda. Després marxava aquí a la Irlanda del segle XIX, al conflicte amb Anglaterra, de la mà de Brian Friel, amb 'Translations'. El poble on passa l’acció, Ballybeg (Donegal), és el mateix de ‘Dansa d’agost’.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat