De: Nathalie Sarraute. Dir: Ramón Simó. Amb: Lluis Soler i Xavier Boada.
'Per un sí o per un no' va aconseguir un gran èxit a l’estrena entre nosaltres fa ja uns quants anys protagonitzada per Juanjo Puigcorbé i Josep Maria Flotats. L’obra de l’escriptora Nathalie Sarraute és una exquisida conversa que confronta dos amics, un brillant joc dialèctic i un text sobre dos maneres de viure el món que per dur a bon terme necessita de dos bons actors i d’una direcció molt precisa.
La funció de la Muntaner té les dues coses. Un Lluís Soler immens i un Xavier Boada que, tot i refredat, ens sedueix i mostra la seva generositat donant peu al seu amic, que és qui domina la conversa. També, una posada en escena imaginativa, viva, joganera, magnífica. La proposta de Ramon Simó no té res a veure amb la del Poliorama (1986), i diria que resulta més humana, més propera.
Els primers minuts de la funció són tot un encert del director. En un espai escènic sobri, modèlic, Simó ens presenta el personatge de Lluís Soler, un home descalç, ordenat i solitari que escolta música. I arriba l’amic, Xavier Boada, i comença una conversa sobre el distanciament dels dos amics que mostrarà a la fi dos mons, el de la incertesa i la inestabilitat i el contrari, dos maneres d’estar sobre la terra. Tot plegat en un text de diàlegs vius en què el ritme i la intenció són fonamentals. Per això encara és més de celebrar la gosadia de Simó d’implicar el públic en el joc. Està ben fet i funciona, com tot l’espectacle. No se'l perdin.
