Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
'Quan ens haguem torturat prou'
Foto: Laia Alberch 'Quan ens haguem torturat prou'

4 motius per no perdre’s ‘Quan ens haguem torturat prou’ al TNC

El 26 de gener aterra a la Sala Petita del Teatre Nacional l’obra inquietant i provocadora de Martin Crimp que retrata les turbulències de les relacions humanes. Us expliquem per què no us l'heu de perdre!

Time Out en col·laboració amb TNC
Publicitat

Creieu que el desig sexual està en contradicció amb el feminisme? Penseu que els rols de gènere tenen límits o que és impossible superar el determinisme de la pròpia classe social? Si voleu trobar respostes a aquestes preguntes, poseu rumb al TNC perquè la directora Magda Puyo porta a escena l’obra de Martin Crimp ‘Quan ens haguem torturat prou’. Una peça teatral violenta i plena de desitjos en què s’exploren les relacions de sis personatges de diferents estatus socials i edats que representen un joc perillós de poder i dominació. Prepareu-vos, perquè viureu un carrusel d’emocions: us farà enutjar, emocionar, divertir i, sobretot, us deixarà perplexos. Busqueu un vespre del 26 de gener al 19 de febrer i aconseguiu les vostres entrades per veure aquesta atractiva i provocadora obra. I si encara necessiteu més motius per decidir-vos, seguiu llegint, perquè us en donem 4 de pes. Amants del misteri, el desig i les lluites de poder... què esteu esperant?

Per polèmica i desacomplexada
Foto: Laia Alberch

1. Per polèmica i desacomplexada

Per entendre ‘Quan ens haguem torturat prou’ heu de conèixer la història de ‘Pamela’, l’obra de Samuel Richardson en què s’inspira Martin Crimp. És una novel·la sobre relacions de poder entre homes i dones, amos i servents, pares i fills, i que tracta, sobretot, el poder que s’exerceix a través de la paraula. A la seva obra, Crimp ens presenta un home i una dona que es lliuren a un joc de poder, intercanvi de rols i que es fereixen de manera cruel i tendra en una lluita constant pel control de la relació. ‘Quan ens haguem torturat prou’ és una obra sintètica, irònica i desacomplexada que no busca complaure ni ofereix optimisme, en tot cas regala ambigüitat moral i molts dubtes.

Perquè tot es qüestiona i canvia
Foto: Laia Alberch

2. Perquè tot es qüestiona i canvia

L’Anna Alarcón, l’Alba Gallén, la Cristi Garbo, el Guim Oliver, el Xavi Sáez i la Neus Soler formen l’elenc d’aquesta obra, una unió que només pot donar com a resultat unes actuacions molt poderoses que, us advertim, us deixaran de pedra. I, a part dels actors, l’espai es converteix en un setè protagonista, un espai sempre en contínua transformació. Allà és on es creen les dotze escenes sobre el ‘no-lloc’, com per exemple un soterrani, un lavabo públic o un vestidor d’un poliesportiu. És on els personatges es treuen les màscares, intercanvien rols i moments vitals i fan possible els seus desitjos més amagats.

Publicitat
Per l’autor, Martin Crimp
Foto: Laia Alberch

3. Per l’autor, Martin Crimp

Al capdavant de la dramatúrgia hi ha Martin Crimp, un autor amb una cosmovisió molt personal i una gran sensibilitat pels temes de debat contemporani. Crimp fa revisions contínues de les formes dramàtiques i té la voluntat de colpejar consciències i de trencar tabús, dos dels elements més importants per aconseguir que una obra de teatre deixi empremta en l’espectador. El dramaturg té una reputació internacional gràcies a ‘Atemptats contra la seva vida’, una obra estrenada al Royal Court Theatre de Londres el 1997. A més d’altres com ‘La ciutat’ (2008) i ‘In the Republic of Happiness’ (2012), que es van estrenar arreu d’Europa i van aconseguir l’èxit a alguns festivals com el Festival d’Automne de París. La seva obra més recent és aquesta ‘When We Have Sufficiently Tortured Each Other’, escrita el 2019 i estrenada al National Theater de Londres amb Cate Blanchett i Stephen Dillane, amb una primera versió tan impactant que va provocar un desmai entre el públic.

Per la directora, Magda Puyo
Foto: Laia Alberch

4. Per la directora, Magda Puyo

Magda Puyo s’encarrega de dirigir i de deixar la seva empremta personal a ‘Quan ens haguem torturat prou’. La violència de l’obra de Martin Crimp xoca amb la sensibilitat i la visió feminista de la directora per oferir, com a resultat, una obra provocadora i disruptiva: us sorprendrà la manera en què es gestionen les emocions! Puyo dona molta importància als detalls i a com els actors interactuen amb els objectes que els rodegen, així que estigueu ben alerta! A més, es distingeix per incorporar altres disciplines als escenaris i té la intenció de deixar unes imatges molt potents pel record. Música en directe, actuacions increïbles i una trama que us farà reflexionar... Encara no us heu decidit?

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat