Quan tu no hi ets

Hi ha noms que, per molt que passin els anys, sempre ressonen amb força a les valls profundes dels nostres cervells. És el cas, per exemple, del d'Oriol Tramvia que ens ofereix un recital poètic del segle passat on un home somnàmbul, portat per la màgia onírica dels records i la poesia, escolta la ràdio, canta i recita una mena de paroxisme irreal. Acabat l'efecte, l'home torna a dormir i l'endemà farà la seva feina sense saber ni tan sols què li ha passat. Si et succeeix serà quan dormis, és a dir, ‘Quan tu no hi ets'. S.H