Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Què passa al Teatre Lliure?

Què passa al Teatre Lliure?

Aquí trobareu notícies, crítiques i properes estrenes tant del Lliure de Montjuïc com del de Gràcia

Teatre Lliure Montjuïc Plaça Margarida Xirgu
Advertising
Teatre

Grec 2019: Bruels

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

Nascuda a Mallorca però arrelada a l'Empordà la companyia La Llarga mostra el muntatge amb què ha guanyat el premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre. Parteix d'una llegenda popular per parlar-nos sobre els silencis i els mots que oblidem. La llegenda explica què li va passar a un home que, per no haver de repartir la collita amb els seus veïns en un any de fam, va carregar el carro amb el seu gra per anar-se'n a un altre poble. Però en passar pels aiguamolls de la zona, carro, bous i càrrega van quedar atrapats al fang fins a enfonsar-se i desaparèixer entre els brams estremidors de les bèsties. La companyia La Llarga no us explicarà la història, però sí que us parlarà dels bruels que proferien aquells animals i de la seva similitud amb el cant nocturn del bitò, un ocell que nia als aiguamolls i que, tot i ser de grans dimensions, gairebé no es deixa veure. Autoria, direcció i dramatúrgia: Oriol Morales i Pujolar. Interpretació: Rebecca Alabert, Joan Marmaneu, Juan Pablo Mazorra, Iona Balcells.

Falaise
Foto: François Passesini
Teatre, Circ

Grec 2019: Falaise

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

Després del 'Là' del Grec 2018, no ens errem gaire si diem que la segona part del díptic engegat pels Baró d'Evel de Blai Mateu i Camille Decouyrte és del més esperat del festival d'aquest any. El blanc i el negre tornen a tenyir l'escenari i els vestits dels intèrprets, uns artistes que protagonitzen una mena de ritual o cerimònia en moviment que troba la seva força en la unitat d'un grup impulsat per una mateixa energia. Treballen i dansen plegats i a l'uníson sense renunciar, però, a les seves personalitats particulars i prenent cadascun els seus propis riscos. Concepció i posada en escena: Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias. Interpretació: Noëmie Bouissou, Camille Decourtye, Claire Lamothe, Blaï Mateu Trias, Oriol Pla, Julian Sicard, Martí Soler, Guillermo Weickert, un cavall, uns coloms.

Advertising
Tierras del sud
Foto: Marta Garcia
Teatre

Tierras del Sud

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

El nom de Santiago Maldonado potser els sona, perquè, al 2017, la seva desaparició durant una operació policial contra els maputxes va aixecar certa indignació internacional. Però segur, com diuen Txalo Toloza i Laida Azkona, que no han sentit a parlar mai ni de Rafael Nahuel ni de Micaela Johana Colhuan, dos maputxes assassinats per la gendarmeria argentina, pocs mesos després de l'esclat del cas Maldonado. Noms que són la punta de l'iceberg de 'Tierras del sud', una gran peça de teatre documental del duet Azkona&Toloza que ens demostra l'efecte depravador del capitalisme a través d'un exemple concret: com la implantació de la família Benetton a l'Argentina ho ha arrasat tot. Però res no és tan senzill com sembla. Perquè per arribar als morts, abans has d'explicar el conflicte i en aquest cas has de recular un segle i mig, des que la jove República Argentina va decidir exterminar els pobles originaris fins a l'actualitat. Sense oblidar que estàs fent teatre. Azkona&Toloza aixequen un artefacte escènic impecable a través del vídeo, el llum, la paraula i una instal·lació que van construint durant els 90 minuts de funció que acabarà tenint forma de mapa. Ens ho expliquen tot amb pels i senyals: recullen testimonis, visiten els llocs dels fets i diuen la seva. Per arribar a la conclusió que els rics poden fer el que vulguin, que tot els anirà sempre a favor. Mentre que als pobres, en canvi, no els queda més remei que la lluita i la resistència.

Time Out diu
Teatre

TNC vs. Teatre Lliure

Els dos grans teatres públics de Barcelona han tancat la temporada amb uns grans números d'ocupació i d'espectadors i ja han presentat què faran la temporada que ve. Hi haurà, esclar, clàssics, artistes que fa moooolts anys que no veiem a Barcelona i una aposta decidida, per part del TNC, per la dramatúrgia local. El Lliure, amb Juan Carlos Martel Bayod, canvia de rumb. Aquestes són les nostres apostes. NO T'HO PERDIS: Els millors plans de la setmana

Advertising
Teatre

Paisajes para no colorear

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

Nou noies xilenes d’entre 13 i 17 anys pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar. Un espectacle amb música, coreografies, internet, vídeos en directe i molt d’humor. Adolescents davant la vida. Director: Marco Layera. Dramatúrgia: Carolina de la Maza i Marco Layera. Intèrprets: Ignacia Atenas, Sara Becker, Paula Castro, Daniela López, Angelina Miglietta, Matilde Morgado, Constanza Poloni, Rafaela Ramírez i Arwen Vásquez.

This is Real Love
© Clàudia Serrahima
Teatre

This is real love

icon-location-pin Teatre Lliure: Gràcia, Vila de Gràcia
icon-calendar

"Aleshores, Elena i Max han trencat de veritat?" Elena (Martín) i Max (Grosse Majench) són/eren parella i formen part del Col·lectiu VVAA. En aquest dubte compartit per dos espectadors a la sortida del teatre es troba la fortalesa i la debilitat de 'This is real love', el seu últim projecte. Aquesta estimulant proposta (festa trapeton, ritual new-age, performance, coreografia participativa i Ted Talks) peca de certa característica generacional: no acabar de clavar dents i urpes en els importants temes que toca i denuncia. En aquest cas, la instrumentalització per part del capitalisme de la necessitat de ser estimat, apreciat i reconegut. Amor és poder. El discurs és molt potent i crític, però es dilueix en part en el gran aparell d'accions concentrades en el lacti espai 'sixty' que els serveix d'escenari multifuncional. Una oferta reflexiva tan aclaparadora per la seva energia guerrillera –amb el desvergonyiment mestís d'un videoclip de Rosalía– com frenada per la seva militància pop i la seva tendència al 'colegueo'. I malgrat les seves imperfeccions, no hi ha res tan alliberador com passar per una experiència teatral passada pel seu filtre. Com a mínim cal aplaudir l'inconformisme, la  capacitat de reinventar-se i la gosadia d'allunyar-se sempre del que s'esperava. Autoria, direcció i repartiment: Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate i Clara Mata (Col·lectiu VVAA).

Time Out diu
Advertising
Posaré el meu cor en una safata
© Pablo Ricciardulli
Teatre

Posaré el meu cor en una safata

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

La actriu, creadora, professora i educadora social Carla Rovira ha estat escollida artista resident d’aquesta temporada al Teatre Lliure. La seva proposta d’estudi tracta de la mort i de com ens hi enfrontem. Autora i directora: Carla Rovira. Intèrprets: Laura Blanch, Ramon Bonvehí i Marc Domingo.

Cúbit
© Justin P. Brown
Teatre

Cúbit

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

Autor i director: Josep Maria Miró. Amb: Anna Azcona, Alberto Díaz, David Menéndez, Sergi Torrecilla. “Sovint se’ns remet a la nostra historia –personal, familiar o col·lectiva- per explicar i entendre qui som i les nostres circumstàncies actuals. Partint d’aquesta premissa, de quina manera i des de quin lloc construïm la memòria?” Aquesta es la pregunta que és va fer el dramaturg i director Josep Maria Miró i per buscar una resposta va escriure 'Cúbit'. No és nou que la memòria és una gran creadora de ficció i que qualsevol relat pot tenir, sol tenir, versions no només diferents sinó oposades. A la nova obra de l’autor de la magnifica 'El principi d’Arquímedes', dos germans tornen a casa de la mare viuda per passar el cap de setmana. Hi trobaran un excompany de l’escola amb el qual havien tingut una lesiva disputa que ajuda la seva mare a recopilar materials per a un llibre sobre una fundació pública que els pares dels tres havien engegat fa 25 anys. Tant en el plantejament que fa l’autor com en els primers compassos de l’obra se’ns promet més del que a la fi el text ens acaba donant, perquè a la fi el tema de la memòria a 'Cúbit' és exclusivament domèstic, familiar i personal tot i que s’endevini més que es vegi la voluntat de projectar-lo sobre allò col·lectiu. Lluc (inquietant la mirada d’un esplèndid David Menéndez) és un manipulador amb els trets violents dels personatges de Michael Haneke. Ell és el motor d’una intriga amb mentides i secrets que es va desinflant con

Time Out diu
Advertising
Teatre

Reiseführer

icon-location-pin Teatre Lliure: Montjuïc, El Poble-sec
icon-calendar

En l’afany d’explorar altres teatralitats, La Ruta 40 i el director i dramaturg Ferran Dordal van de viatge a les distorsions socials del turisme global en la nostra societat líquida. Autors: Ferran Dordal / La Ruta 40. Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla.

Advertising