Què passa amb... Manel Barceló

Manel Barceló no té fills, però sap perfectament com és ser el dolent de la pel·lícula. Ha estat Shylock, i fa tres anys que passeja 'Els dolents', de Steven Berkoff, de Barcelona a Buenos Aires, i la temporada passada va ser el magnífic cabronàs ministre de Culte i Educació d’'El professor Bernhardi'. Ara es fica en la pell del pare a 'El coratge de matar', del suec Lars Norén amb direcció de Magda Puyo, un home gran i malalt que visita el seu fill. La típica estampa del fracassat que “defuig la realitat” i amaga el passat, explica Barceló. Un home que va tenir fins a tres feines per tirar endavant la família, que va perdre la dona i que creu que, només per haver fet tot això, mereix l’amor del fill (Erik, Nao Albet). En un moment del primer acte, l’Erik li comenta que el psicòleg li ha preguntat si sentia desig sexual pel pare. I, el pare, paralitzat, queda en xoc. Un primer cop d’efecte dels molts trets que dispara la peça.

“El seu fill veu la realitat d’una altra manera i no sent cap afecte cap a ell”, matisa Barceló. Norén introdueix aquí el tema de la malaltia mental de l’Erik, que el mateix dramaturg va patir als 20 anys. El noi viu sol en un pis que sembla una claveguera i el pare es queixa contínuament. Tota la peça és un estira-i-arronsa intergeneracional, tan actual que fa feredat, amb retrets, insults... “Si t’han d’odiar en escena, t’han d’odiar”, avisa l’actor. Sap de què parla.

De Bergman a Txékhov
Barceló reconeix que ha descobert Norén gràcies a 'El coratge de matar' i no s’està de comparar-lo amb Bergman, de qui va llegir la biografia i es va emprenyar amb ell. “Com pot ser que un home que ho va tenir tot, va poder fer el que va voler, va estar amb les dones més esplèndides del món, anés de derrotat per la vida?”, es pregunta l’actor. Amb Norén ha trobat un autor d’una potència descomunal, que “talla els personatges a cops de destral”, amb estelles que punxen.

“Et sorprèn la valentia, el fet que no es talli un pèl, encara que retrati una veritat desoladora”. I diu que el teatre de Norén és una mescla entre la tragèdia grega i “un Txékhov brutal”. Relaciona el seu paper , el de l’Erik i la Radka (la xicota del noi, Maria Rodríguez) amb “els personatges fastiguejats per les seves vides” del rus. “Norén busca crear debat, dir coses doloroses sobre les relacions humanes”, avisa l’actor.