Que vaya bonito

'Que vaya bonito' va ser un èxit a l’última Fira de Tàrrega i va guanyar el premi del públic. En aquell territori l’element sorpresa va funcionar com un component prou original per merèixer el guardó. Una sorpresa que ara, a La Seca, ja no ho és tant perquè la publicitat ens diu que no sols anem a un espectacle sinó que anem a la festa de comiat del David, que se’n va a treballar a Mèxic. El text ens parla de les tensions d’una família i de les relacions entre tres germans. Un text i un tema sovintejat i sense gaire interès i un espectacle que es fonamenta en l’espai i la relació entre intèrprets i espectadors, amb vas de sangria a la mà. Creiem que la idea té el seu què, però la dramatúrgia no està ben elaborada perquè la interrelació amb el públic és minsa i poc creïble. Els tres primers monòlegs desvelen ja els embolics de família. Crec que és una mala entrada perquè aquesta informació s’hauria de facilitar de mica en mica. Treballar entre el públic és difícil. Només La Cubana ho sap fer a la perfecció. Jo demanaria als intèrprets i al director un esforç en aquest sentit. El David dóna les gràcies als assistents, reconeix cares però no s’apropa a ningú. Per què no fa un petó a la Sara (nom imaginari) i trenca la separació entre intèrprets i públic? La separació mental entre uns i altres és una convenció que juga en contra de la idea inicial. L’entreteniment funciona perquè Jorge Cabrera, Carmen Flores (la millor) i Jorge-Yaman Serrano són força convincents, però l’espectacle no aconsegueix el seu objectiu.