Qui a casa torna

'Qui a casa' torna és un clàssic contemporani amb quasi 50 anys a l’esquena (es va estrenar el 1964) identificat en el seu moment com una variant del teatre de l’absurd, i a on ara descobrim una comèdia cruel plena d’humor sobre la família, el sexe i l’estupidesa i que lluny de resultar absurda desvetlla el pitjor de la naturalesa humana. La dificultat del text rau, però, en mantenir el realisme de la situació incorporant els comportaments fora de qualsevol lògica dels personatges. La companyia Frog que dirigeix Salvador Esplugues ha entès força bé la manera de posar en escena el text i els intèrprets han fet seu amb encert cadascun dels perfils de l’obra.

Recordem que 'Qui a casa torna' ens presenta una família d’homes en un barri obrer de Londres. El pare, un milhomes misogin i egoista; els dos fills, Lenny, desafiant, Joey, el boxejador, i el tiet, un xofer assenyat. Una nit arriba a la casa l’altre fill. Teddy viu als Estats Units, és llicenciat i dóna classes a la universitat i ve per presentar la seva esposa Ruth, una dona coqueta i concupiscent que atraurà l’atenció de tots. Tot i la admiració de Harold Pinter per Samuel Beckett, aquesta peça s’acosta més al Ionesco de 'La cantant calba'. A l’encertada proposta li manca, diria, un pèl d’exageració per fer brollar més clarament el sòrdid humor que s’amaga darrere del patetisme general de la casa. Magnífic, al nostre entendre, Gal Soler com a pare i Xavi Mañé com a fill educadament ferotge. Una posada en escena interessant a la qual no escau un disseny d'il·luminació capritxós i efectista. –S. Fondevila.